Church and convent of San Lorenzo (Valencia), former site of the franciscan province of St. Joseph to Valencia, Aragón and Balearics
DOI:
https://doi.org/10.3989/hs.2016.031Keywords:
Temple of San Lorenzo, convent, franciscans, Valencia, XIIIth-XXIth centuriesAbstract
This study deals with the ancient temple of San Lorenzo in the city of Valencia, its art-historical over eight centuries and also the convent annex vicissitudes in the last century welcomed the Franciscans and served as headquarters Valencia, Aragon and the Balearic Islands. As recently it has been closed and it is expected to return to practice church as a parish.
Downloads
References
Arciniega García, L. 2001. El monasterio de San Miguel de los Reyes. 1. Valencia: Biblioteca Valenciana.
Arciniega García, L. 2003. El palau dels Borja a València. València: Corts Valencianes.
Agulló, B. OFM. 1965. Seráfica Provincia de San José de Valencia. Valencia
Agulló, B. OFM.; Prado, E. de. OFM. 2002. Fray Maseo Company Alfonso “arquitecto”. Valencia.
Agulló, B. OFM. 2009. Convento de San Lorenzo, Franciscanos de Valencia. Valencia.
Benito Goerlich, D.; Serra Desfilis, A. 1995. El Palau de les Corts, antiga casa dels Borja. València: Consell Valencià de Cultura.
Bérchez, J. 1987. Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert. Valencia: Federico Doménech Ed.
Burns, R. I. 1993. El regne croat de València. València: Tres i Quatre.
Cebrián i Molina, J. L. 1990. “La catedral de La Marina: una gran església neogòtica a Benissa”, Actes del III Congrés d’Estudis de La Marina Alta: 367-379 Dénia: Institut d’Estudis Comarcals de
La Matina Alta, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Escola-taller Castell de Dénia.
Cebrián i Molina, J. L. 2002. “L’església neogótica de Benissa”. Festes Puríssima Xiqueta: sp.
Corbín Ferrer, J. L. 1988. Valencia histórica: entre El Salvador y Serranos. Valencia: Federico Doménech Ed.
Corell Vicent, J. 1997. Inscripcions romanes de Valentia i el seu territorio. València: Nau Llibres.
Corell Vicent, J. 2009. Inscripcions romanes de Valentia i el seu territori, amb la col·laboració de Xavier Gómez Font. València: Col·lecció Fonts Històriques Valencianes, Universitat de València.
DDAA. 1928. “Bodas de Oro de la restauración de la Seráfica Provincia de Valencia: 1878-1928”. La Acción Antoniana, número extraordinario.
DDAA. 1995. Franciscanisme al País Valencià. València: Monogràfics. 22. Saó.
Gil Saura, Y. 2004. Arquitectura barroca en Castellón. Castellón: Diputación Provincial de Castellón.
Gavaldà, F. OP. 1979. Memoria de los sucesos particulares de Valencia, y su Reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste. Valencia. Librerías París-Valencia. Edición facsímil de la edición de Valencia: Imp. de Joseph de Orga. 1804.
González Tornel, P. 2010. “José Mínguez. Un arquitecto barroco en la Valencia de la primera mitad del siglo xviii”. Goya 332: 212-227.
González Tornel, P. 2010. José Mínguez. Un arquitecto barroco en la Valencia del siglo xviii. Castellón: Col·lecció Humanitats, 35, Universitat Jaume I.
Igual Úbeda, A. 1953. Leonardo Julio Capuz (escultor valenciano del siglo XVIII). Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo, Servicio de Estudios Artísticos.
Juan Vidal, F. 2000. Los campanarios de José Mínguez (Valencia 1700-1750). Valencia: Ediciones Generales de la Construcción. PMid:11218991
López Azorín, M. J. 1993. “El testamento de Juan Pérez Castiel y otras noticias biográficas”. Archivo de Arte Valenciano LXXIV: 75-80.
Llop i Bayo, F.; Martín Noguera, X. 1998. Metodologia dels inventaris de campanes.
Madoz, P. 1982. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia. II. Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo. Edición facsímil de la edición de Madrid: Tip. P. Madoz. 1845-1850.
Martínez Aloy, J. 1920-27. “Provincia de Valencia”, en Geografía general del Reino de Valencia, 2, en F. Carreras y Candi (dir.) Barcelona: Alberto Martín.
Orellana, M. A. de. 1980. Tratado histórico-apologético de las mugeres emparedadas. Valencia: Biblioteca Valenciana, Librerías París-Valencia. Edición facsímil de la edición de Valencia: Imp. de la Casa de Beneficencia. 1887.
Pingarrón, F. 1984. “La factoría de órganos Salanova-Usurralde-Grañena. 1719-1728-1738”. Cabanilles 10-11 (monográficos).
Pingarrón, F. 1998. Arquitectura religiosa del siglo xvii en la ciudad de Valencia. Valencia: Col·lecció Estudis, 12, Ajuntament de València.
Teixidor, J. OP. 1985. Antigüedades de Valencia. I. Valencia: Biblioteca Valenciana, Librerías París-Valencia. Edición facsímil de la edición de Valencia: Imp. de Francisco Vives Mora. 1895.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2016 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
![Creative Commons License](http://i.creativecommons.org/l/by/4.0/88x31.png)
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© CSIC. Manuscripts published in both the printed and online versions of this Journal are the property of Consejo Superior de Investigaciones Científicas, and quoting this source is a requirement for any partial or full reproduction.All contents of this electronic edition, except where otherwise noted, are distributed under a “Creative Commons Attribution 4.0 International” (CC BY 4.0) License. You may read here the basic information and the legal text of the license. The indication of the CC BY 4.0 License must be expressly stated in this way when necessary.
Self-archiving in repositories, personal webpages or similar, of any version other than the published by the Editor, is not allowed.