La iglesia y el convento de San Lorenzo (Valencia), antigua sede de la provincia franciscana de San José de Valencia, Aragón y Baleares

Autores/as

  • Albert Ferrer Orts Universidad de Valencia

DOI:

https://doi.org/10.3989/hs.2016.031

Palabras clave:

Templo de San Lorenzo, convento, franciscanos, Valencia, siglos XIII-XXI

Resumen


El presente estudio trata sobre el antiguo templo de San Lorenzo de la ciudad de Valencia, sus vicisitudes histórico-artísticas a lo largo de ocho siglos y, también, del convento anexo que en la última centuria acogió a los franciscanos y sirvió de sede de la provincia de Valencia, Aragón y Baleares. Pues en fechas recientes ha sido clausurado y, previsiblemente, la iglesia volverá a ejercer como parroquia.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Arciniega García, L. 2001. El monasterio de San Miguel de los Reyes. 1. Valencia: Biblioteca Valenciana.

Arciniega García, L. 2003. El palau dels Borja a València. València: Corts Valencianes.

Agulló, B. OFM. 1965. Seráfica Provincia de San José de Valencia. Valencia

Agulló, B. OFM.; Prado, E. de. OFM. 2002. Fray Maseo Company Alfonso “arquitecto”. Valencia.

Agulló, B. OFM. 2009. Convento de San Lorenzo, Franciscanos de Valencia. Valencia.

Benito Goerlich, D.; Serra Desfilis, A. 1995. El Palau de les Corts, antiga casa dels Borja. València: Consell Valencià de Cultura.

Bérchez, J. 1987. Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert. Valencia: Federico Doménech Ed.

Burns, R. I. 1993. El regne croat de València. València: Tres i Quatre.

Cebrián i Molina, J. L. 1990. “La catedral de La Marina: una gran església neogòtica a Benissa”, Actes del III Congrés d’Estudis de La Marina Alta: 367-379 Dénia: Institut d’Estudis Comarcals de

La Matina Alta, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Escola-taller Castell de Dénia.

Cebrián i Molina, J. L. 2002. “L’església neogótica de Benissa”. Festes Puríssima Xiqueta: sp.

Corbín Ferrer, J. L. 1988. Valencia histórica: entre El Salvador y Serranos. Valencia: Federico Doménech Ed.

Corell Vicent, J. 1997. Inscripcions romanes de Valentia i el seu territorio. València: Nau Llibres.

Corell Vicent, J. 2009. Inscripcions romanes de Valentia i el seu territori, amb la col·laboració de Xavier Gómez Font. València: Col·lecció Fonts Històriques Valencianes, Universitat de València.

DDAA. 1928. “Bodas de Oro de la restauración de la Seráfica Provincia de Valencia: 1878-1928”. La Acción Antoniana, número extraordinario.

DDAA. 1995. Franciscanisme al País Valencià. València: Monogràfics. 22. Saó.

Gil Saura, Y. 2004. Arquitectura barroca en Castellón. Castellón: Diputación Provincial de Castellón.

Gavaldà, F. OP. 1979. Memoria de los sucesos particulares de Valencia, y su Reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste. Valencia. Librerías París-Valencia. Edición facsímil de la edición de Valencia: Imp. de Joseph de Orga. 1804.

González Tornel, P. 2010. “José Mínguez. Un arquitecto barroco en la Valencia de la primera mitad del siglo xviii”. Goya 332: 212-227.

González Tornel, P. 2010. José Mínguez. Un arquitecto barroco en la Valencia del siglo xviii. Castellón: Col·lecció Humanitats, 35, Universitat Jaume I.

Igual Úbeda, A. 1953. Leonardo Julio Capuz (escultor valenciano del siglo XVIII). Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo, Servicio de Estudios Artísticos.

Juan Vidal, F. 2000. Los campanarios de José Mínguez (Valencia 1700-1750). Valencia: Ediciones Generales de la Construcción. PMid:11218991

López Azorín, M. J. 1993. “El testamento de Juan Pérez Castiel y otras noticias biográficas”. Archivo de Arte Valenciano LXXIV: 75-80.

Llop i Bayo, F.; Martín Noguera, X. 1998. Metodologia dels inventaris de campanes.

Madoz, P. 1982. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia. II. Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo. Edición facsímil de la edición de Madrid: Tip. P. Madoz. 1845-1850.

Martínez Aloy, J. 1920-27. “Provincia de Valencia”, en Geografía general del Reino de Valencia, 2, en F. Carreras y Candi (dir.) Barcelona: Alberto Martín.

Orellana, M. A. de. 1980. Tratado histórico-apologético de las mugeres emparedadas. Valencia: Biblioteca Valenciana, Librerías París-Valencia. Edición facsímil de la edición de Valencia: Imp. de la Casa de Beneficencia. 1887.

Pingarrón, F. 1984. “La factoría de órganos Salanova-Usurralde-Grañena. 1719-1728-1738”. Cabanilles 10-11 (monográficos).

Pingarrón, F. 1998. Arquitectura religiosa del siglo xvii en la ciudad de Valencia. Valencia: Col·lecció Estudis, 12, Ajuntament de València.

Teixidor, J. OP. 1985. Antigüedades de Valencia. I. Valencia: Biblioteca Valenciana, Librerías París-Valencia. Edición facsímil de la edición de Valencia: Imp. de Francisco Vives Mora. 1895.

Descargas

Publicado

2016-12-30

Cómo citar

Ferrer Orts, A. (2016). La iglesia y el convento de San Lorenzo (Valencia), antigua sede de la provincia franciscana de San José de Valencia, Aragón y Baleares. Hispania Sacra, 68(138), 491–501. https://doi.org/10.3989/hs.2016.031

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a