A Brief dissertation on waldenses by Josep Mercader (1764)

Authors

  • Sergi Grau Torras

DOI:

https://doi.org/10.3989/hs.2012.010

Keywords:

Waldenses, Josep Mercader, heresy

Abstract


In 1764 the Dominican and academic Josep Mercader wrote a short dissertation on Waldenses. The author describes the appearance of this heresy in Catalonia, he presents also different hypotheses about the origin of Waldensian term and he finishs his dissertation with the merger of this heresy with Protestants in the XVIth century. Josep Mercader provides relevant information about the Waldensian history using documentary sources from his time.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Abadal i de Vinyals, R. d', 1949. La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda: discurso leído en la recepción pública de Ramón de Abadal y de Vinyals en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.

Abadal i de Vinyals, R. d', 1986. Catalunya Carolingia Vol. I Capítols sobre el Domini Carolingi a Catalunya: 123-148 Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Aguirre, Josephi Saenz de, 1694. Collectio maxima conciliorum omnium Hispaniae, et novi orbis epistolarumque decretalium celebriorum, vol. 3 Romae: Typis Jo. Jacobi Komarek Bohemi propè SS. Vicentium & Anastasium in Trivio.

Alvira, M. 2010. Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213) Documentos, Testimonios y Memoria Histórica 6 vols. Zaragoza: Instituto Fernando el Católico.

Audisio, G. 1976 «Les barbes vaudois: XVe et XVIe siècle». Bollettino della Società di studi valdesi 97/139: 65-75.

Auvray, L. 1896-1907 (ed.) Les Registres de Gregoire IX, 4 vols. París: Fontemoing.

Baraut, C. 1992-1993. «Els documents, dels anys 1191-1200 de l'Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia 11: 7-160.

Baraut, C. 1994-1995. «La presencia i la repressió del catarisme al bisbat d'rgell (segles XII-XIII)». Urgellia 12: 487-524.

Baraut, C. 1996-1997. «Els inicis de la inquisició a Catalunya i les seves actuacions al bisbat d'Urgell (segles XII-XIII)». Urgellia 13: 407-438.

Benedetti, M. 2007. Donne valdesi nel medioevo Torino: Claudiana.

Benedetti, M. (ed.) 2009. Valdesi medievali: bilanci e prospettive di ricerca Torino: Claudiana.

Biget, J.-L. 1998. ««Les Albigeois»: remarques sur une dénomination», en M. Zerner (dir.), Inventer l'hérésie? Discours polémiques et pouvoirs avant l'Inquisition: 219-256 Nice: Collection d'Études Médiévales de Nice.

Bigne, M. de la, 1677. Maxima Bibliotheca Veterum Patrum, et antiquorvm scriptorum ecclesiasticorum: 27 vols., editado por Philippe Despont. Lugdvni apud Anissonios.

Biller, P. 2001. The waldenses 1170-1530: between a religious order and a church Aldershot: Ashgate.

Biller, P. 2006. «Goodbye to Waldensianism?». Past and Present: 192/1, 3-33. http://dx.doi.org/10.1093/pastj/gtl004

Boletin de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, volúmen 9, núm. 65, 1917 Barcelona: Imprenta de la casa provincial de Caridad.

Bossuet, J. B. 1688. Histoire des variations des eglises protestantes. 2 vols. París: Sebastien Mabre-Cramoisy.

Brenon, A. 2003. «Les cisterciens contre l'hérésie» en A. Brenon, Les Archipels Cathares. Dissidence chrétienne dans l'Europe médiévale: 231-264 Cahors: Dire édition.

Cahiers de Fanjeaux, núm. 2: «Vaudois languedociens et pauvres catholiques», 1967.

Cameron, E. 1986. The Reformation of the Heretics: The Waldenses of the Alps, 1480-1580 Oxford: Clarendon Press.

Cameron, E. 2001. Waldenses: Rejections of Holy Church in Medieval Europe Oxford: Blackwell Publishers.

Campabadal, M. 2006. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 119).

Cazenave, A. 1977. «Aveu et contrition. Manuels de confesseurs et interrogatoires d'Inquisition en Languedoc et en Catalogne (XIII-XIV s.)» en Actes du 99 Congrès National des Societés Savantes (Besançon, 1974), Section de philologie et histoire jusqu'à 1610, Tomo I: «La pieté populaire au Moyen Age»: 333-352 París.

Coll, J. M. 1949. «La crónica de Fr. Pedro Marsili y la «vita anonymi» de S. Ramón de Penyafort». Analecta Sacra Tarraconensia 22: 21-50.

Cura Elena, S. del, 1983. «La potestad de consagrar la eucaristía en el proceso evolutivo de los valdenses medievales». Burgense. Collectanea Scientifica Burgos: 24, 95-191.

Darricau, R. 1979. «De l'histoire théologienne a la grande érudition: Bossuet (XVI-XVIII)». Cahiers de Fanjeaux núm. 14 «Historiographie du Catharisme»: 85_118.

Delcor, M. 1980. La société cathare en Cerdagne: nobles et bergers du XIIe au XIVe siècle: 42-49 Tolouse: Imp. du Midi.

Diago, F. 1599. Historia de la provincia de Aragon de la orden de predicadors desde su origen y principio hasta el año de mil y seiscientos: dividida en dos libros Barcelona: impressa por Sebastián de Cormellas en Santa Catherina martyr de Barcelona.

Dondaine, A. (ed.) 1939. Un traité néo-manichéen du XIIIe siècle: Le Liber de duobus principiis suivi d'un fragment de Rituel cathare Roma: Istituto storico domenicano S. Sabina.

Dondaine, A. 1946. «Aux origines du Valdeisme: une profession de foi de Valdes». Archivum Fratrum Praedicatorum 16: 191-235.

Dondaine, A. 1947. «Le Manuel de l'Inquisiteur (1230-1330)». Archivum Fratrum Praedicatorum 17: 85-194.

Dondaine, A. 1959. «Durand de Huesca et la polémique anti-cathare». Archivum Fratrum Praedicatorum 29: 228-277.

Douais, C. 1899. «Saint Raymond de Peñafort et les hérétiques. Directoire à l'usage des inquisiteurs aragonais, 1242». Le Moyen Âge 12: 315-325.

Duvernoy, J. 1973. «L'acception: 'haereticus' (iretge)='parfait cathare' en languedoc au XIIIe siecle,» en W. Lourdaux, D. Verhelst (ed.). The Concept of Heresy in the Middle Ages (11th-13th C.). Proceedings of the international conference, Louvain may 13-16: 198-210 Louvain: Leuven University Press.

Duvernoy, J. 1975. «Une controverse su l'origene du mot Cathares: «Cathares» ou Ketter»?». Annales du Midi, vol. 87, núm. 123: 341-345.

Eimeric, N. 1578. Directorium Inquisitorvm, ed. F. Peña Romae: Populi Romani.

Errera, A. 2002. «Il Directorium inquisitoriale di san Raimondo», en C. Longo (ed.) Magister Raimundus. Atti del Convegno per il IV centenario della canonizzazione di san Raimondo: 165-192 (Dissertationes Historicae, XXVIII) Roma: Institutum Historicum Fratrum Praedicatorum.

Ehrstine, G. 2002. Theater, culture, and community in Reformation Bern, 1523-1555 Leiden: Brill.

Fernández Conde, F. J. 1978. «Albigenses en León y Castilla a comienzos del siglo XIII». León Medieval: doce estudios: 95-114.

Fernández Conde, F. J. 1991. «Un noyau activ d'Albigeois en Léon au début du XIII siècle». Heresis 17: 35-51.

Fernández Conde, F. J. 2005. La religiosidad medieval en España (siglos XI_XIII) Oviedo:Trea.

Ferrer, San Vicente. 1996. Obras y escritos. Traducción del latín y edición de Adolfo Robles, Valencia: Ayuntamiento de Valencia.

Flórez, E. 1819. España Sagrada, theatro geographico-historico de la iglesia de España, vol. 43 Madrid: Imprenta de Collado.

Gastaldelli, F. (ed.) 1970. Goffredo di Auxerre: Super Apocalypsim Roma: Edizioni di storia e letteratura.

Gil i Ribas, J. 2004. «Aproximació a l'adopcionsime de Feliu d'Urgell». Revista Catalana de Teologia: vol. 29, núm. 2, 335-395.

Gonnet, G. (ed.) 1958. Enchiridion fontium valdensium 1, Du IIIe Concile de Latran au Synode de Chanforan (1179-1532) Torre Pellice: Claudiana.

Gonnet, G., Molnar, A. 1974. Les vaudois au moyen age Torino: Claudiana.

Gonnet, G. 1980. «Pierre Valdo ou Valdes de Lyon?». Bulletin de la Societe de l'Histoire du protestantisme française 126: 247-250.

Gonnet, G. 1986. «Les relations des vaudois des Alpes avec les réformateurs franco-suisses avant Calvin (1526-1533)» Croyances religieuses et sociétés alpines: Actes du Colloque de Freissinières, 15, 16 et 17 octobre 1981: 165-178 Gap: Bulletin de la Société d'études des Hautes-Alpes.

Gonnet, G. 1989. «L'internationale valdo-hussite». Heresis 13-14: 235-253.

Gonnet, G. 1996. «Una «vexata quaestio»: il nome «valdese»». Bollettino della Società di studi valdesi 178: 88-92.

Gonnet, G. (ed.) 1998. Enchiridion fontium valdensium 2, De la fin du XIIe au début du XIVe siècle Torino: Claudiana, 1998.

Grau, S. 2009. «Durand de Huesca y la lucha contra el catarismo». Anuario de Estudios Medievales 39/1: 3-25. http://dx.doi.org/10.3989/aem.2009.v39.i1.95

Grau, S. 2012. Cátaros e Inquisición en los reinos hispánicos (siglos XII-XIV) Madrid: Cátedra.

Isla Frez, A. 2004. «El adopcionismo. Disidencia religiosa en la Península Ibérica (fines del siglo VIII-principios del siglo IX)». Clío & Crímen 1: 115-134.

Jiménez, P. 2008. Les Catharismes: Modèles dissidents du christianisme médiéval (XIIe-XIIIe siècles) Renes: Presses Universitaires de Rennes.

Kienzle, B. M. 2001. Cistercians, Heresy and Crusade (1145-1229): Preaching in the Lord's Vineyard Woodbridge and Rochester, N. Y.: York Medieval Press-Boydell and Brewer.

Linehan, P. 1969. «Pedro de Albalat, arzobispo de Tarragona, y su «Summa Septem Sacramentorum»». Hispania Sacra 22: 9-30.

Lucae Tudensis 1612. De altera vita fideique controversiis adversus Albigensium errores libri III, nunc primum in lucem prolati, notisque illustrati a P. Joanne Mariana, S. I. Ingolstad.

Lucae Tudensis 2009. Opera Omnia Tomus II, cura et studio Emma Falque Rey Turnhout: Brepols.

Mansi, J. D. (ed.) 1759-1792. Sacrorum Conciliorum Nova Amplissima Collectio, 53 vols. Florencia-Venecia.

Mansilla, D. 1965. La Documentación pontificia de Honorio III, 1216-1227 Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica.

Marca, P. de la 1688. Marca Hispanica sive limes hispanicus ed. E. Baluze Parisiis: Franciscum Muguet.

Marqués, J. 1962. «Alfonso el Casto y la seo de Gerona». VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, II, 207-222 Barcelona: Direcciones Generales de Archivos y Bibliotecas y de Relaciones Culturales.

Marquès i Planagumà, J. M. 2009. El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), edició a cura de J. de Puig Oliver, A. Serrat i Torrent (Col.lecció Diplomataris-46) Barcelona: Fundació Noguera.

Martin, P. E. 1912. «Une lettre inedite de guillaume Farel relative aux vaudois du piemont». Bulletin de la societe d'histoire du protestantisme française 61: 204-213.

Martín de la Hoz, J. C. 1998. «La conversión en la predicación de san Vicente Ferrer» Anales Valentinos 488: 363-369.

Martínez Casado, A. 1983. «Cátaros en León, Testimonio de Lucas de Tuy». Archivos Leoneses 74: 263-311.

Menéndez y Pelayo, M. 2006. Historia de los Heterodoxos españoles 2 vols. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.

Migne, J. P. (ed.) 1844-1855. Patrologiae Latinae, 271 vols. París, reed. Turnholti, Brepols, 1970.

Mitre, E. 2005. «Herejía y «código» inquisitorial (algunas valoraciones actuales sobre la disidencia religiosa en el bajo Medievo)» en A. Guyance, P. Ubierna, Sociedad y memoria en la Edad Media, Estudios en homenaje de Nilda Guglielmi: 243-252 Buenos Aires: Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, Instituto Multidisciplinario de Historia y Ciencias Humanas.

Merlo, G. G. 2010. Valdo l'eretico di Lione Torino: Claudiana.

Monetae Cremonensis 1743. Adversus Catharos et Valdenses libri quinque, editado por Tommaso Agostino Ricchini Romae: Ex Typographia Palladis, excudebant Nicolaus, et Marcus Palearini.

Montague Rhodes J. (ed.) 1983. Walter Map. De Nugis Curialium (Courtiers' Trifles) Oxford: Clarendon Press. PMCid:2589702

Palacios Martín, B. 1982. «La circulación de los cátaros por el Camino de Santiago y sus implicaciones socioculturales. Una fuente para su conocimiento». España Medieval 3: 219-230.

Papini, C. 2001. Valdo di Lione e i «poveri nello spirito» Torino: Claudiana.

Pegg, M. G. 2006. «Heresy, Good Men, and Nomenclature», en M. Frassetto (ed.), Heresy and the Persecuting Society in the Middle Ages: Essays on the Work of R. I. Moore: 227-239 Leiden: E. J. Brill.

Peña, N. F. de la, 1709. Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos, y famosos hechos de la Nación Catalana Barcelona: Joseph Llopis, Jayme Svrià y Juan Pablo Martí.

Perarnau i Espelt, J. 1992. «Fórmula d'abjuració d'un matrimoni de valdesos barcelonins». Arxiu de textos catalans antics 11: 331-346.

Perarnau i Espelt, J. 1997. «Feliu d'Urgell: fonts per al seu estudi i bibliografia dels darrers seixanta anys». Arxiu de Textos Catalans Antics 16: 435-482.

Perarnau i Espelt, J. (coord.) 1999. Feliu d'Urgell. Bases per al seu estudi (Studia, Textus, Subsidia VIII) Barcelona-La Seu d'urgell: Facultat de Teologia de Catalunya-Societat Cultural Urgel·litana.

Perarnau i Espelt, J. (coord.) 2000. Jornades internacionals d'estudi sobre el bisbe Feliu d'urgell. La Seu d'urgell, 28-30 de setembre de 1999. Crònica i estudis (Studia, Textus, Subsidia IX) Barcelona-La Seu d'urgell: Facultat de Teologia de Catalunya-Societat Cultural Urgel·litana.

Plessis d'Argentre, C. du, 1728. Collectio judiciorum de novis erroribus qui ab initio duodecimi seculi post Incarnationem verbi usque ad annum 1713 Lutetiae Parisiorum: A. Cailleau.

Provana de Collegno, Comte F.-X. 1887. «Rapports de Guillaume Farel avec les Vaudois du Piemont». Bulletin de la Société d'Études des Hautes-Alpes: 257-278.

Rius Serra, J. 1954. San Raimundo de Penyafort. Diplomatario, Documentos, Cartas de San Raimundo de Penyafort, de Gregorio IX y de varios autores. Vida antigua, Crónicas, Procesos antiguos Barcelona (Diplomatario).

Rubellin, M. 1998. «Au temps où Valdès n'etait pas hérétique: hypothèses sur le rôle de. Valdès à Lyon (1170-1183)» en M. Zerner (dir.), Inventer l'hérésie? Discours polémiques et pouvoirs avant l'Inquisition: 193-218 Nice: Collection d'Études Médiévales de Nice.

Sánchez Casabón, A. I. 1995. Alfonso II Rey de Aragón, Conde de Barcelona y Marqués de Provenza. Documentos (1162-1196) «Fuentes Históricas Aragonesas», 23 Zaragoza: Institución Fernando el Católico-CSIC.

Sarasa, E. 1981. «Duran de Huesca, un heterodoxo aragonés en la edad media», en Miscelania de Estudios en Honor de D. Antonio Durán Gudiol: 225_238 Sabiñánigo.

Scysselli, C. 1520. Adversus errores et sectam Valdensium disputationes per quam eruditae ac piae Parisiis: in aedibus R. Chaudière.

Selge, K.-V. 1964. Texte zur Inquisition (Texte zur Kirchen und Theologiegeschichte, 4) Gutersloh: Mohn.

Selge, K.-V. 1967. Die Ersten Waldenser, mit Edition des Liber antiheresis des Durandus von Osca Berlin: De Gruyter.

Smith, D. J. 2004. Innocent III and the Crown of Aragon. The Limits of Papal Authority Aldershot: Ashgate.

Smith, D. J. 2010. Crusade, Heresy and Inquisition in the lands of the Crown of Aragon (c.1167-. 1276) Leiden: Brill Academic Press. http://dx.doi.org/10.1163/ej.9789004182899.i-249

Stephani de Borbone, Tractatus de diversis materiis predicabilibus. Prologus-Liber primus. De dono timoris, J. Berlioz, J.-L. Eichenlaub (eds.) 2002 Turnhout: Brepols publishers.

Stephani de Borbone. 2006. Tractatus de diversis materiis predicabilibus. Liber tertius. De eis que pertinent ad donum scientie et penitentiam, J. Berlioz (ed.), Turnhout: Brepols publishers.

Tejada y Ramiro, J. 1861. Colección de cánones y de todos los concilios de la Iglesia de España y de América, en latín y castellano, vol. 3 Madrid: Imprenta de Pedro Montero.

Thery, J. 2002. «L'hérésie des bons hommes. Comment nommer la dissidence religieuse non vaudoise ni béguine en Languedoc? (XIIe-début du XIVe s.)». Heresis 36-37: 75-117.

Thouzellier, Ch. 1969. ««Patarins» et «albigenses»» en Ch. Thouzellier. Héresie et hérétiques: 204-262. Roma: Edizione di Storia e Letteratura.

Thouzellier, Ch. 1982. Catharisme et valdéisme en Languedoc à la fin du XIIe et au début du XIIIe siècle Marseille: Laffitte Reprints.

Valls i Taberner, F. 1929. «El Diplomatari de Sant Ramon de Penyafort». Analecta Sacra Tarraconensia 5: 254-261.

Ventura, J. 1961-1962. «La valdesía de Cataluña». Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona 29: 275-317.

Ventura, J. 1962. «El catarisme i valdesia als Països Catalans». VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón: III, 132-134 Barcelona: Direcciones Generales de Archivos y Bibliotecas y de Relaciones Culturales.

Villanueva, J. 1851. Viage Literario a las Iglesias de España: Viage a Barcelona y Tarragona vol. 11 y 19 Madrid: Real Academia de la Historia.

Downloads

Published

2012-06-30

How to Cite

Grau Torras, S. (2012). A Brief dissertation on waldenses by Josep Mercader (1764). Hispania Sacra, 64(129), 279–307. https://doi.org/10.3989/hs.2012.010

Issue

Section

Articles

Most read articles by the same author(s)

  • Juana Torres Prieto, Alberto Quiroga Puertas, Sergi Grau Torras, Nicolás Álvarez de las Asturias, Ana Isabel López-Salazar Codes, Emilio Mitre Fernández, Francisco Javier Crespo Sánchez, Pedro Castillo Maldonado, Reseñas , Hispania Sacra: Vol. 66 No. 134 (2014)