Una breve disertación sobre los valdenses de Josep Mercader (1764)
DOI:
https://doi.org/10.3989/hs.2012.010Palabras clave:
valdenses, Josep Mercader, herejíaResumen
En 1764 el dominico y académico Josep Mercader escribió una breve disertación sobre los valdenses. El autor describe la aparición de esta herejía en Cataluña, presenta distintas hipótesis sobre el origen del término valdense y finaliza el recorrido con la fusión de esta herejía con los protestantes en el siglo XVI. Josep Mercader proporciona información relevante sobre la historia de la valdesía a través del uso de fuentes documentales de la época.
Descargas
Citas
Abadal i de Vinyals, R. d', 1949. La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda: discurso leído en la recepción pública de Ramón de Abadal y de Vinyals en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.
Abadal i de Vinyals, R. d', 1986. Catalunya Carolingia Vol. I Capítols sobre el Domini Carolingi a Catalunya: 123-148 Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Aguirre, Josephi Saenz de, 1694. Collectio maxima conciliorum omnium Hispaniae, et novi orbis epistolarumque decretalium celebriorum, vol. 3 Romae: Typis Jo. Jacobi Komarek Bohemi propè SS. Vicentium & Anastasium in Trivio.
Alvira, M. 2010. Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213) Documentos, Testimonios y Memoria Histórica 6 vols. Zaragoza: Instituto Fernando el Católico.
Audisio, G. 1976 «Les barbes vaudois: XVe et XVIe siècle». Bollettino della Società di studi valdesi 97/139: 65-75.
Auvray, L. 1896-1907 (ed.) Les Registres de Gregoire IX, 4 vols. París: Fontemoing.
Baraut, C. 1992-1993. «Els documents, dels anys 1191-1200 de l'Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia 11: 7-160.
Baraut, C. 1994-1995. «La presencia i la repressió del catarisme al bisbat d'rgell (segles XII-XIII)». Urgellia 12: 487-524.
Baraut, C. 1996-1997. «Els inicis de la inquisició a Catalunya i les seves actuacions al bisbat d'Urgell (segles XII-XIII)». Urgellia 13: 407-438.
Benedetti, M. 2007. Donne valdesi nel medioevo Torino: Claudiana.
Benedetti, M. (ed.) 2009. Valdesi medievali: bilanci e prospettive di ricerca Torino: Claudiana.
Biget, J.-L. 1998. ««Les Albigeois»: remarques sur une dénomination», en M. Zerner (dir.), Inventer l'hérésie? Discours polémiques et pouvoirs avant l'Inquisition: 219-256 Nice: Collection d'Études Médiévales de Nice.
Bigne, M. de la, 1677. Maxima Bibliotheca Veterum Patrum, et antiquorvm scriptorum ecclesiasticorum: 27 vols., editado por Philippe Despont. Lugdvni apud Anissonios.
Biller, P. 2001. The waldenses 1170-1530: between a religious order and a church Aldershot: Ashgate.
Biller, P. 2006. «Goodbye to Waldensianism?». Past and Present: 192/1, 3-33. http://dx.doi.org/10.1093/pastj/gtl004
Boletin de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, volúmen 9, núm. 65, 1917 Barcelona: Imprenta de la casa provincial de Caridad.
Bossuet, J. B. 1688. Histoire des variations des eglises protestantes. 2 vols. París: Sebastien Mabre-Cramoisy.
Brenon, A. 2003. «Les cisterciens contre l'hérésie» en A. Brenon, Les Archipels Cathares. Dissidence chrétienne dans l'Europe médiévale: 231-264 Cahors: Dire édition.
Cahiers de Fanjeaux, núm. 2: «Vaudois languedociens et pauvres catholiques», 1967.
Cameron, E. 1986. The Reformation of the Heretics: The Waldenses of the Alps, 1480-1580 Oxford: Clarendon Press.
Cameron, E. 2001. Waldenses: Rejections of Holy Church in Medieval Europe Oxford: Blackwell Publishers.
Campabadal, M. 2006. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 119).
Cazenave, A. 1977. «Aveu et contrition. Manuels de confesseurs et interrogatoires d'Inquisition en Languedoc et en Catalogne (XIII-XIV s.)» en Actes du 99 Congrès National des Societés Savantes (Besançon, 1974), Section de philologie et histoire jusqu'à 1610, Tomo I: «La pieté populaire au Moyen Age»: 333-352 París.
Coll, J. M. 1949. «La crónica de Fr. Pedro Marsili y la «vita anonymi» de S. Ramón de Penyafort». Analecta Sacra Tarraconensia 22: 21-50.
Cura Elena, S. del, 1983. «La potestad de consagrar la eucaristía en el proceso evolutivo de los valdenses medievales». Burgense. Collectanea Scientifica Burgos: 24, 95-191.
Darricau, R. 1979. «De l'histoire théologienne a la grande érudition: Bossuet (XVI-XVIII)». Cahiers de Fanjeaux núm. 14 «Historiographie du Catharisme»: 85_118.
Delcor, M. 1980. La société cathare en Cerdagne: nobles et bergers du XIIe au XIVe siècle: 42-49 Tolouse: Imp. du Midi.
Diago, F. 1599. Historia de la provincia de Aragon de la orden de predicadors desde su origen y principio hasta el año de mil y seiscientos: dividida en dos libros Barcelona: impressa por Sebastián de Cormellas en Santa Catherina martyr de Barcelona.
Dondaine, A. (ed.) 1939. Un traité néo-manichéen du XIIIe siècle: Le Liber de duobus principiis suivi d'un fragment de Rituel cathare Roma: Istituto storico domenicano S. Sabina.
Dondaine, A. 1946. «Aux origines du Valdeisme: une profession de foi de Valdes». Archivum Fratrum Praedicatorum 16: 191-235.
Dondaine, A. 1947. «Le Manuel de l'Inquisiteur (1230-1330)». Archivum Fratrum Praedicatorum 17: 85-194.
Dondaine, A. 1959. «Durand de Huesca et la polémique anti-cathare». Archivum Fratrum Praedicatorum 29: 228-277.
Douais, C. 1899. «Saint Raymond de Peñafort et les hérétiques. Directoire à l'usage des inquisiteurs aragonais, 1242». Le Moyen Âge 12: 315-325.
Duvernoy, J. 1973. «L'acception: 'haereticus' (iretge)='parfait cathare' en languedoc au XIIIe siecle,» en W. Lourdaux, D. Verhelst (ed.). The Concept of Heresy in the Middle Ages (11th-13th C.). Proceedings of the international conference, Louvain may 13-16: 198-210 Louvain: Leuven University Press.
Duvernoy, J. 1975. «Une controverse su l'origene du mot Cathares: «Cathares» ou Ketter»?». Annales du Midi, vol. 87, núm. 123: 341-345.
Eimeric, N. 1578. Directorium Inquisitorvm, ed. F. Peña Romae: Populi Romani.
Errera, A. 2002. «Il Directorium inquisitoriale di san Raimondo», en C. Longo (ed.) Magister Raimundus. Atti del Convegno per il IV centenario della canonizzazione di san Raimondo: 165-192 (Dissertationes Historicae, XXVIII) Roma: Institutum Historicum Fratrum Praedicatorum.
Ehrstine, G. 2002. Theater, culture, and community in Reformation Bern, 1523-1555 Leiden: Brill.
Fernández Conde, F. J. 1978. «Albigenses en León y Castilla a comienzos del siglo XIII». León Medieval: doce estudios: 95-114.
Fernández Conde, F. J. 1991. «Un noyau activ d'Albigeois en Léon au début du XIII siècle». Heresis 17: 35-51.
Fernández Conde, F. J. 2005. La religiosidad medieval en España (siglos XI_XIII) Oviedo:Trea.
Ferrer, San Vicente. 1996. Obras y escritos. Traducción del latín y edición de Adolfo Robles, Valencia: Ayuntamiento de Valencia.
Flórez, E. 1819. España Sagrada, theatro geographico-historico de la iglesia de España, vol. 43 Madrid: Imprenta de Collado.
Gastaldelli, F. (ed.) 1970. Goffredo di Auxerre: Super Apocalypsim Roma: Edizioni di storia e letteratura.
Gil i Ribas, J. 2004. «Aproximació a l'adopcionsime de Feliu d'Urgell». Revista Catalana de Teologia: vol. 29, núm. 2, 335-395.
Gonnet, G. (ed.) 1958. Enchiridion fontium valdensium 1, Du IIIe Concile de Latran au Synode de Chanforan (1179-1532) Torre Pellice: Claudiana.
Gonnet, G., Molnar, A. 1974. Les vaudois au moyen age Torino: Claudiana.
Gonnet, G. 1980. «Pierre Valdo ou Valdes de Lyon?». Bulletin de la Societe de l'Histoire du protestantisme française 126: 247-250.
Gonnet, G. 1986. «Les relations des vaudois des Alpes avec les réformateurs franco-suisses avant Calvin (1526-1533)» Croyances religieuses et sociétés alpines: Actes du Colloque de Freissinières, 15, 16 et 17 octobre 1981: 165-178 Gap: Bulletin de la Société d'études des Hautes-Alpes.
Gonnet, G. 1989. «L'internationale valdo-hussite». Heresis 13-14: 235-253.
Gonnet, G. 1996. «Una «vexata quaestio»: il nome «valdese»». Bollettino della Società di studi valdesi 178: 88-92.
Gonnet, G. (ed.) 1998. Enchiridion fontium valdensium 2, De la fin du XIIe au début du XIVe siècle Torino: Claudiana, 1998.
Grau, S. 2009. «Durand de Huesca y la lucha contra el catarismo». Anuario de Estudios Medievales 39/1: 3-25. http://dx.doi.org/10.3989/aem.2009.v39.i1.95
Grau, S. 2012. Cátaros e Inquisición en los reinos hispánicos (siglos XII-XIV) Madrid: Cátedra.
Isla Frez, A. 2004. «El adopcionismo. Disidencia religiosa en la Península Ibérica (fines del siglo VIII-principios del siglo IX)». Clío & Crímen 1: 115-134.
Jiménez, P. 2008. Les Catharismes: Modèles dissidents du christianisme médiéval (XIIe-XIIIe siècles) Renes: Presses Universitaires de Rennes.
Kienzle, B. M. 2001. Cistercians, Heresy and Crusade (1145-1229): Preaching in the Lord's Vineyard Woodbridge and Rochester, N. Y.: York Medieval Press-Boydell and Brewer.
Linehan, P. 1969. «Pedro de Albalat, arzobispo de Tarragona, y su «Summa Septem Sacramentorum»». Hispania Sacra 22: 9-30.
Lucae Tudensis 1612. De altera vita fideique controversiis adversus Albigensium errores libri III, nunc primum in lucem prolati, notisque illustrati a P. Joanne Mariana, S. I. Ingolstad.
Lucae Tudensis 2009. Opera Omnia Tomus II, cura et studio Emma Falque Rey Turnhout: Brepols.
Mansi, J. D. (ed.) 1759-1792. Sacrorum Conciliorum Nova Amplissima Collectio, 53 vols. Florencia-Venecia.
Mansilla, D. 1965. La Documentación pontificia de Honorio III, 1216-1227 Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica.
Marca, P. de la 1688. Marca Hispanica sive limes hispanicus ed. E. Baluze Parisiis: Franciscum Muguet.
Marqués, J. 1962. «Alfonso el Casto y la seo de Gerona». VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, II, 207-222 Barcelona: Direcciones Generales de Archivos y Bibliotecas y de Relaciones Culturales.
Marquès i Planagumà, J. M. 2009. El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), edició a cura de J. de Puig Oliver, A. Serrat i Torrent (Col.lecció Diplomataris-46) Barcelona: Fundació Noguera.
Martin, P. E. 1912. «Une lettre inedite de guillaume Farel relative aux vaudois du piemont». Bulletin de la societe d'histoire du protestantisme française 61: 204-213.
Martín de la Hoz, J. C. 1998. «La conversión en la predicación de san Vicente Ferrer» Anales Valentinos 488: 363-369.
Martínez Casado, A. 1983. «Cátaros en León, Testimonio de Lucas de Tuy». Archivos Leoneses 74: 263-311.
Menéndez y Pelayo, M. 2006. Historia de los Heterodoxos españoles 2 vols. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.
Migne, J. P. (ed.) 1844-1855. Patrologiae Latinae, 271 vols. París, reed. Turnholti, Brepols, 1970.
Mitre, E. 2005. «Herejía y «código» inquisitorial (algunas valoraciones actuales sobre la disidencia religiosa en el bajo Medievo)» en A. Guyance, P. Ubierna, Sociedad y memoria en la Edad Media, Estudios en homenaje de Nilda Guglielmi: 243-252 Buenos Aires: Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, Instituto Multidisciplinario de Historia y Ciencias Humanas.
Merlo, G. G. 2010. Valdo l'eretico di Lione Torino: Claudiana.
Monetae Cremonensis 1743. Adversus Catharos et Valdenses libri quinque, editado por Tommaso Agostino Ricchini Romae: Ex Typographia Palladis, excudebant Nicolaus, et Marcus Palearini.
Montague Rhodes J. (ed.) 1983. Walter Map. De Nugis Curialium (Courtiers' Trifles) Oxford: Clarendon Press. PMCid:2589702
Palacios Martín, B. 1982. «La circulación de los cátaros por el Camino de Santiago y sus implicaciones socioculturales. Una fuente para su conocimiento». España Medieval 3: 219-230.
Papini, C. 2001. Valdo di Lione e i «poveri nello spirito» Torino: Claudiana.
Pegg, M. G. 2006. «Heresy, Good Men, and Nomenclature», en M. Frassetto (ed.), Heresy and the Persecuting Society in the Middle Ages: Essays on the Work of R. I. Moore: 227-239 Leiden: E. J. Brill.
Peña, N. F. de la, 1709. Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos, y famosos hechos de la Nación Catalana Barcelona: Joseph Llopis, Jayme Svrià y Juan Pablo Martí.
Perarnau i Espelt, J. 1992. «Fórmula d'abjuració d'un matrimoni de valdesos barcelonins». Arxiu de textos catalans antics 11: 331-346.
Perarnau i Espelt, J. 1997. «Feliu d'Urgell: fonts per al seu estudi i bibliografia dels darrers seixanta anys». Arxiu de Textos Catalans Antics 16: 435-482.
Perarnau i Espelt, J. (coord.) 1999. Feliu d'Urgell. Bases per al seu estudi (Studia, Textus, Subsidia VIII) Barcelona-La Seu d'urgell: Facultat de Teologia de Catalunya-Societat Cultural Urgel·litana.
Perarnau i Espelt, J. (coord.) 2000. Jornades internacionals d'estudi sobre el bisbe Feliu d'urgell. La Seu d'urgell, 28-30 de setembre de 1999. Crònica i estudis (Studia, Textus, Subsidia IX) Barcelona-La Seu d'urgell: Facultat de Teologia de Catalunya-Societat Cultural Urgel·litana.
Plessis d'Argentre, C. du, 1728. Collectio judiciorum de novis erroribus qui ab initio duodecimi seculi post Incarnationem verbi usque ad annum 1713 Lutetiae Parisiorum: A. Cailleau.
Provana de Collegno, Comte F.-X. 1887. «Rapports de Guillaume Farel avec les Vaudois du Piemont». Bulletin de la Société d'Études des Hautes-Alpes: 257-278.
Rius Serra, J. 1954. San Raimundo de Penyafort. Diplomatario, Documentos, Cartas de San Raimundo de Penyafort, de Gregorio IX y de varios autores. Vida antigua, Crónicas, Procesos antiguos Barcelona (Diplomatario).
Rubellin, M. 1998. «Au temps où Valdès n'etait pas hérétique: hypothèses sur le rôle de. Valdès à Lyon (1170-1183)» en M. Zerner (dir.), Inventer l'hérésie? Discours polémiques et pouvoirs avant l'Inquisition: 193-218 Nice: Collection d'Études Médiévales de Nice.
Sánchez Casabón, A. I. 1995. Alfonso II Rey de Aragón, Conde de Barcelona y Marqués de Provenza. Documentos (1162-1196) «Fuentes Históricas Aragonesas», 23 Zaragoza: Institución Fernando el Católico-CSIC.
Sarasa, E. 1981. «Duran de Huesca, un heterodoxo aragonés en la edad media», en Miscelania de Estudios en Honor de D. Antonio Durán Gudiol: 225_238 Sabiñánigo.
Scysselli, C. 1520. Adversus errores et sectam Valdensium disputationes per quam eruditae ac piae Parisiis: in aedibus R. Chaudière.
Selge, K.-V. 1964. Texte zur Inquisition (Texte zur Kirchen und Theologiegeschichte, 4) Gutersloh: Mohn.
Selge, K.-V. 1967. Die Ersten Waldenser, mit Edition des Liber antiheresis des Durandus von Osca Berlin: De Gruyter.
Smith, D. J. 2004. Innocent III and the Crown of Aragon. The Limits of Papal Authority Aldershot: Ashgate.
Smith, D. J. 2010. Crusade, Heresy and Inquisition in the lands of the Crown of Aragon (c.1167-. 1276) Leiden: Brill Academic Press. http://dx.doi.org/10.1163/ej.9789004182899.i-249
Stephani de Borbone, Tractatus de diversis materiis predicabilibus. Prologus-Liber primus. De dono timoris, J. Berlioz, J.-L. Eichenlaub (eds.) 2002 Turnhout: Brepols publishers.
Stephani de Borbone. 2006. Tractatus de diversis materiis predicabilibus. Liber tertius. De eis que pertinent ad donum scientie et penitentiam, J. Berlioz (ed.), Turnhout: Brepols publishers.
Tejada y Ramiro, J. 1861. Colección de cánones y de todos los concilios de la Iglesia de España y de América, en latín y castellano, vol. 3 Madrid: Imprenta de Pedro Montero.
Thery, J. 2002. «L'hérésie des bons hommes. Comment nommer la dissidence religieuse non vaudoise ni béguine en Languedoc? (XIIe-début du XIVe s.)». Heresis 36-37: 75-117.
Thouzellier, Ch. 1969. ««Patarins» et «albigenses»» en Ch. Thouzellier. Héresie et hérétiques: 204-262. Roma: Edizione di Storia e Letteratura.
Thouzellier, Ch. 1982. Catharisme et valdéisme en Languedoc à la fin du XIIe et au début du XIIIe siècle Marseille: Laffitte Reprints.
Valls i Taberner, F. 1929. «El Diplomatari de Sant Ramon de Penyafort». Analecta Sacra Tarraconensia 5: 254-261.
Ventura, J. 1961-1962. «La valdesía de Cataluña». Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona 29: 275-317.
Ventura, J. 1962. «El catarisme i valdesia als Països Catalans». VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón: III, 132-134 Barcelona: Direcciones Generales de Archivos y Bibliotecas y de Relaciones Culturales.
Villanueva, J. 1851. Viage Literario a las Iglesias de España: Viage a Barcelona y Tarragona vol. 11 y 19 Madrid: Real Academia de la Historia.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2012 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
![Creative Commons License](http://i.creativecommons.org/l/by/4.0/88x31.png)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.