De visigodos a carolingios. El monacato en el noreste peninsular antes, durante y después de la conquista islámica (siglos IV–IX)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/hs.2024.1101

Palabras clave:

Monacato, Antigüedad Tardía, Conquista islámica, Imperio Carolingio, Condados catalanes

Resumen


El conocimiento del monacato tardoantiguo y altomedieval de la península ibérica ha experimentado un notable avance en los últimos decenios. De este enriquecimiento se ha beneficiado también el cuadrante noreste, donde cada vez contamos con un mayor número de datos arqueológicos y textuales. Sin embargo, al analizar la evolución del monacato en el área catalana desde su implantación durante el Bajo Imperio Romano hasta su definitiva consolidación territorial en época carolingia, seguimos detectando un vacío de datos en el siglo VIII, coincidiendo con la invasión islámica de ese territorio. En el presente artículo, reexaminamos este hiato en términos de continuidades y rupturas, estableciendo un nuevo marco interpretativo para explicar el paso del monacato visigodo al carolingio.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Athanasius Alexandrinus, Vita Antonii. Traducción y notas de Paloma Rupérez Granados. 2013. Vida de Antonio. Madrid: Ciudad Nueva.

Concilium Caesaraugustanum I. Edición de Félix Rodríguez Barbero. 1984. En La Colección Canónica Hispana IV: Concilios galos. Concilios hispanos. Primera parte, edición de Gonzalo Martínez y Félix Rodríguez, 291-296. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Conc(ilium) Tolet(anum) XIII. Edición de Félix Rodríguez Barbero. 2002. En La Colección Canónica Hispana VI: Concilios hispánicos. Tercera parte, edición de Gonzalo Martínez y Félix Rodríguez, 217-274. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Consentius, Epistula 11*. Edición de Johannes Divjak. 1981. En Corpus Scriptorum Eclesiasticorum Latinorum 88. Wien: Hoelder-Pichler-Tempsky.

Chronica Muzarabica a. 754, a. era DCCLIII. Edición y traducción de José Eduardo López Pereira. 1980. Crónica mozárabe de 754. Edición crítica y traducción. Zaragoza: Editorial Anubar.

Chronicon Moissiacense a saeculo quarto usque ad a. 818 et 840. Edición de Georg H. Pertz. 1826. En Monumenta Germaniae Historica. Scriptores. Scriptores in folio I: Annales et chronica aevi Carolini, 280-313. Hannover: Hahn.

Hieronymus, Epistula 71. Edición de Isidor Hilberg. 1996. En Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latinorum 55: Sancti Eusebii Hieronymi Opera: Epistularum. Vol. 2: Epistulae LXXI- CXX, 1-7. Vienna: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften.

Hieronymus, Epistula 75. Edición de Isidor Hilberg. 1996. En Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latinorum 55: Sancti Eusebii Hieronymi Opera: Epistularum. Vol. 2: Epistulae LXXI- CXX, 29-34. Vienna: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften.

Iohannes Biclarensis, Chronicon. Edición de Julio Campos Ruiz. 1960. En Juan de Biclaro, obispo de Gerona. Su vida y su obra. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quiricus, Hymnus de sancta Eulalia. Edición de Clemens Blume. 1897. En Analecta Hymnica Medii Aevi 27: Hymnodia Gotica. Die Mozarabischen Hymnen des alt-spanischen Ritus. Leipzig: O. R. Reisland.

Siricius, Epistula 1. Edición de Pierre Coustant. 1845. En Patrologiae Cursus Completus. Series Latina 13: Sanctorum Damasi Papae et Paciani necnon Luciferi Episcopi Calaritani opera omnia, col. 1131-1147. Paris: Excudebat Vrayet.

Vitas sanctorum partum Emeretensium. Edición de Antonio Maya Sánchez. 1992. Corpus Christianorum Series Latina CXVI. Turnhoult: Brepols.

Vita sancti Victoriani. Edición y traducción de José Carlos Martín-Iglesias. 2021. «El expediente hagiográfico latino de san Victorián de Asán y san Gaudioso de Tarazona». En Nouvelles chartes visigothiques du monastère pyrénéen d'Asán, edición de Céline Martin y Juan José Larrea, 185-243 (198-234). Bordeaux: Ausonius Éditions.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. 1926-1950. Catalunya Carolíngia. Vol. II: Els diplomes carolingis a Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. 1949. La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda. Discurso de recepción. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. 1953. «El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena (720-768)». Cuadernos de Historia de España 19: 5-54.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. 1955a. Catalunya Carolíngia. Vol. III: Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. 1955b. «Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l'any mil: Eixalada-Cuixà». Analecta Montserratensia 8: 125-337.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. 1956. La expedición de Carlomagno a Zaragoza en 778. El hecho histórico, su carácter y su significación. Barcelona: s. n.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. 1958. Els primers comtes catalans. Barcelona: Editorial Teide. https://doi.org/10.3828/bhs.36.4.236

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. 1961. «El renaixement monàstic a Catalunya després de l'expulsió dels sarraïns». Studia Monastica 3, 1: 165-177.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. 1986. Catalunya Carolíngia. Vol. I: El domini carolingi a Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Adell Gisbert, Joan-Albert y Eduard Riu-Barrera. 1999. «La configuració arquitectònica dels monestirs: Dels orígens a l'any mil». En Temps de monestirs: Els monestirs catalans entorn l'any mil, edición de Marina Miquel y Margarida Sala, 168-185. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Pòrtic.

Alegría Tejedor, Walter, Jordina Sales Carbonell y Marta Sancho Planas. En prensa. «The Archaeological Site of Santa Cecilia dels Altimiris (Sant Esteve de la Sarga, Lleida) in the Context of Pyrenean Christian Archaeology». En The Transformation and Christianization of the Roman Empire between Centre and Periphery. Proceedings of the 17th International Congress of Christian Archaeology, 137-149. Leuven: Peeters Publishers.

Alturo Perucho, Jesús. 1991a. «Escritura visigótica y escritura carolina en el contexto cultural de la Cataluña del siglo IX». Memoria Ecclesiae 2: 33-44.

Alturo Perucho, Jesús. 1991b. «Manuscrits i documents llatins d'origen català del segle IX». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 23: 273-280.

Alturo Perucho, Jesús. 1999. «Els tipus d'escriptura a la Catalunya dels segles VIII-X». En Catalunya a l'època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X), 131-134. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Amich Raurich, Narcís. 2007. «La cristianització del territori». En El Cristianisme a Empúries: Dels orígens a l'església actual, edición de Narcís Amich, Xavier Aquilué y Joaquim Monturiol, 19-23. Girona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Artigues Conesa, Pere Lluís, Mònica Blasco Arasanz, Eduard Riu-Barrera y Maria Sardà Vilardaga. 1997a. «La fortalesa romana, la basílica i el monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (Catalunya). Les excavacions de 1993-1995». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 37: 1081-1115.

Artigues Conesa, Pere Lluís, Mònica Blasco Arasanz, Eduard Riu-Barrera y Maria Sardà Vilardaga. 1997b. «Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir». Gausac 10: 15-76.

Baiges Jardí, Ignasi y Pere Puig Ustrell. 2019. Catalunya Carolíngia. Vol. VII: El comtat de Barcelona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Balañà Abadia, Pere. 1997. L'Islam a Catalunya (segles VIII-XII). Barcelona: Rafael Dalmau.

Baraut Obiols, Cebrià. 1980. «El monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles i els orígens del monaquisme benedictí al comtat d'Urgell». Studia Monastica 22, 2: 253-259.

Baraut Obiols, Cebrià. 1995. «Diplomatari del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles (segles IX-XIII)». Urgellia 12: 7-414.

Baraut Obiols, Cebrià. 2000. «La intervenció carolíngia antifeliciana al bisbat d'Urgell i les seves conseqüències religioses i culturals (segles VIII-IX)». En Jornades internacionals d'estudi sobre el bisbe Feliu d'Urgell. Crònica i estudis, edición de Josep Perarnau, 155-193. La Seu d'Urgell: Facultat de Teologia de Catalunya / Societat Cultural Urgel·litana.

Beach, Alison I. e Isabelle Cochelin, eds. 2020. The Cambridge History of Medieval Monasticism in the Latin West. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781107323742

Bishko, Charles J. 1984. «The Pactual Tradition in Hispanic Monasticism». En Spanish and Portugese Monastic History 600-1300, edición de Charles J. Bishko, 1-43. London: Variorum Reprints.

Blánquez Pérez, Carmen y Ángel del Río López. 2009. Viaje por la arqueología de Jordania. Madrid: Dilema Editorial.

Bolòs Masclans, Jordi. 1999. «El monestir com a institució feudal». En Temps de monestirs: Els monestirs catalans entorn l'any mil, edición de Marina Miquel y Margarida Sala, 68-89. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura / Pòrtic.

Bramon Planes, Dolors. 2000. De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Barcelona: Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives / Institut d'Estudis Catalans / Vic: Eumo.

Burch Rius, Josep, Gustau García Jiménez, Josep M. Nolla Brufau, Lluís Pelahí Grimal, Jordi Sagrera Aradilla, Marc Sureda Jubany, David Vivó Codina e Isabel Miquel Riera. 2006. Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. Vol. II: El Castellum. Girona: Ajuntament de Sant Julià de Ramis / Institut del Patrimoni Cultural.

Campos Ruiz, Julio e Ismael Roca Meliá. 1971. San Leandro, san Isidoro y san Fructuoso. Reglas monásticas de la España visigoda. Los tres libros de las 'Sentencias'». Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.

Cantino Wataghin, Gisella y Eleonora Destefanis. 2014. «Les espaces funéraires dans les ensembles monastiques du Haut Moyen Âge». En Monastères et espace social. Genèse et transformation d'un système de lieux dans l'Occident Médiéval, edición de Michel Lauwers, 503-553. Turnhout: Brepols Publishers. https://doi.org/10.1484/M.CEM-EB.5.102900

Cantón Playà, Pere. 2001. Les comarques gironines del paleolític als visigots. Catàleg de jaciments. Girona: Diputació de Girona / Associació Arqueològica de Girona.

Castro Correa, Ainoa. 2020. «Leaving the Past behind, Adapting to the Future: Transitional and Polygraphic Visigothic-Caroline Minuscule Scribes». Anuario de Estudios Medievales 50, 2: 631-664. https://doi.org/10.3989/aem.2020.50.2.01

Catafau, Aymat. 2013. «Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó. El paper de l'aristocràcia nordcatalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI». En Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles, edición de Lluís To y Jordi Galofré, 79-88. Banyoles: Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles.

Chalmeta Gendrón, Pedro. 1994. Invasión e islamización: La sumisión de Hispania y la formación de Al-Andalus. Madrid: Fundación Mapfre.

Chandler, Cullen J. 2009. «Land and Social Networks in the Carolingian Spanish March». Studies in Medieval and Renaissance History. Third Series 6: 1-33.

Chandler, Cullen J. 2019. Carolingian Catalonia: Politics, Culture, and Identity in an Imperial Province, 778-987. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108565745

Corcoran, Simon. 2003. «The Donation and Will of Vincent of Huesca: Latin Text and English Translation». Antiquité Tardive 11: 215-221. https://doi.org/10.1484/J.AT.2.300259

Costa-Badia, Xavier. 2017. «Los monasterios nacidos a través de pactos en los condados catalanes del siglo IX. Reflexiones en torno a la pervivencia de un modelo fundacional visigodo en tiempos de la reforma carolingia». Hortus Artium Medievalium 23, 1: 328-335. https://doi.org/10.1484/J.HAM.5.113724

Costa-Badia, Xavier. 2019. «Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X)». Tesis doctoral inédita depositada en la Universidad de Barcelona.

Costa-Badia, Xavier. 2022a. «Els monestirs i l'afermament del poder comtal. El cas del Pallars i la Ribagorça (segles IX-X)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 33: 159-187.

Costa-Badia, Xavier. 2022b. Poder, religió i territori. Una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Costa-Badia, Xavier. 2023a. «Celdas y monasterios dependientes: Los otros espacios de vida monástica en la Cataluña altomedieval (siglos IX-X)». Edad Media 24: 67-109. https://doi.org/10.24197/em.24.2023.67-109

Costa-Badia, Xavier. 2023b. «La realitat material dels monestirs d'època carolíngia als comtats catalans a través de les fonts escrites. Una relectura de la documentació d'arxiu amb mirada arqueològica». Rodis 6: 281-302. https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_11 PMid:27386441

Costa-Badia, Xavier y Marc Sureda Jubany. 2022. «El monacat del comtat de Besalú als segles IX-XI, una visió de conjunt». En Sant Llorenç del Mont (922-2022). 1100 anys de l'abadia, 39-51. Albanyà: Santuari de la Mare de Déu del Mont.

Díaz Martínez, Pablo C. 1987. Formas económicas y sociales en el monacato visigodo. Salamanca: Universidad de Salamanca.

Díaz Martínez, Pablo C. 2006. «El legado del pasado: Reglas y monasterios visigodos y carolingios». En Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media, edición de José Ángel García de Cortázar y Ramón Teja, 9-36. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real. Centro de Estudios del Románico.

Díaz Martínez, Pablo C. 2015. «Visigothic Monasticism. Written Sources and Everyday Life». En La vie quotidienne des moines en Orient et en Occident (IVe-Xe siècle). Vol I: L'état des sources, edición de Olivier Delouis y Maria Mossakowska-Gaubert, 339-351. El Cairo: Institut Français d'Archéologie Orientaile / Ecole Française de Athènes.

Díaz Martínez, Pablo C. 2017. «Las fundaciones monásticas en la Península Ibérica (siglos VI-VIII)». En Monachesimo d'Oriente e d'Occidente nell'Alto Medioevo. LXIV Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, 463-493. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo.

Díaz Martínez, Pablo C. 2022. «La historia socio-económica del primer monacato hispánico. Ideal evangélico y desarrollo práctico». En La historiografía de los estudios monásticos en España. Entre el Cristianismo y el Islamismo, monjes, morabitos y frailes, edición de Antonio Ramos, Francisco Salvador, Pedro Aguayo y María Dolores Pérez, 103-124. Granada: Editorial Universidad de Granada.

Dümmler, Ernst L. 1895. Monumenta Germaniae Historica. Epistolae Karolini Aevi. Vol. II. Berlin: Weidmann.

Echevarría Arsuaga, Ana. 2011. «Obispos tiranos y rebeldes musulmanes. La violencia contra el dimmí». En Crueldad y compasión en la literatura árabe e islámica, edición de Delfina Serrano, 233-250. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Córdoba: Publicaciones de la Universidad de Córdoba.

Echevarría Arsuaga, Ana. 2018. «¿Protegidos o tolerados? Las minorías, a ambos lados de la frontera». En El Islam. Presente de un pasado medieval. XXVIII Semana de Estudios Medievales de Nájera, edición de Esther López, 251-286. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos.

Fierro Bello, Maribel. 2009. «El conde Casio, los Banu Qasi y los linajes godos en Al-Andalus». Studia Historica. Historia Medieval 27: 181-189.

Fortacín Piedrafita, Javier. 1983. «La donación del diácono Vicente al monasterio de Asán y su posterior testamento como obispo de Huesca en el siglo VI: Precisiones críticas para la fijación del texto». Revista de Historia Jerónimo Zurita 47-48: 7-70.

Fox, Yaniv. 2014. Power and Religion in Merovingian Gaul. Columbanian Monasticism and the Frankish Elites. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107587649

Garcia Sanz, Arcadi. 1974. «Els pactes monàstics a la Pre-Catalunya del segle IX». Studia Monastica 16, 1: 7-44.

Geary, Patrick J. 1994. Phantoms of Remembrance: Memory and Oblivion at the End of the First Millennium. Princeton: Princeton University Press. https://doi.org/10.1515/9781400843541

González Gutiérrez, Carmen. 2020. «Mujeres y madres fundadoras de mezquitas en AlAndalus: Revisión del mecenazgo femenino en la Córdoba omeya (Madīnat Qurṭuba, años 756-1031)». En Proceedings of the International Workshop Mothering(s) and Religions: Normative Perspectives and Individual Appropriations. A Cross-Cultural and Interdisciplinary Approach from Antiquity to the Present, edición de Giulia Pedrucci, 65-85. Roma: Scienze e Lettere.

Gonzalo Arango, Xavier. 2013. «La integración de Tarrakuna y su territorio en Al-Andalus (s.VIII)». Arqueología y Territorio Medieval 20: 11-30. https://doi.org/10.17561/aytm.v20i0.1444

Innes, Matthew. 2000. State and Society in the Early Middle Ages: The Middle Rhine Valley, 400-1000. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511496349

Isla Frez, Amancio. 2021. «Asán, un monasterio en la encrucijada». En Nouvelles chartes visigothiques du monastère pyrénéen d'Asán, edición de Céline Martin y Juan José Larrea, 59-82. Bordeaux: Ausonius Éditions.

Jarrett, Jonathan. 2003. «Power Over Past and Future: Abbess Emma and the Nunnery of Sant Joan de les Abadesses». Early Medieval Europe 12, 3: 229-258. https://doi.org/10.1111/j.0963-9462.2004.00128.x

Jarrett, Jonathan. 2010. Rulers and Ruled in Frontier Catalonia, 880-1010. Woodbridge: Boydell Press. https://doi.org/10.1515/9781846159220

Koziol, Geoffrey. 2012. The Politics of Memory and Identity in Carolingian Royal Diplomas: The West Frankish Kingdom (840-987). Turnhout: Brepols Publishers. https://doi.org/10.1484/M.USML-EB.5.106454 PMid:23311781

Lienhard, Joseph T. 1977. Paulinus of Nola and Early Western Monasticism. Köln-Bonn: Cambridge University Press.

Linage Conde, Antonio. 1973. Los orígenes del monacato benedictino en la Península Ibérica. Vol. I: El monacato hispano prebenedictino. León: Centro de estudios e investigación San Isidoro / Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Patronato José María Quadrado.

Linage Conde, Antonio. 1977. «¿Pactualismo en Cataluña?». Yermo 15: 45-60.

López Mullor, Albert, Àlvar Caixal Mata y Josep M. Vila Carabasa. 2007. «El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004». En Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, edición de Marina Miquel y Josep M. Vila, 585-604. Sabadell: Ajuntament de Sabadell / Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval / Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

López Vilar, Jordi. 2006. Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d'Arqueologia Clàssica. https://doi.org/10.51417/documenta_04

Lorenzo Jiménez, Jesús. 2010. La dawla de los Banū Qasī: Origen, auge y caída de una dinastía muladí en la frontera superior de Al-Andalus. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lorés Otzet, Immaculada. 2002. El monestir de Sant Pere de Rodes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona / Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona / Girona: Universitat de Girona / Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida / Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Maloney, Stephanie J., Mary L. Powell y Sarah P. McNabb. 2022. Life and Death at Torre de Palma. Two Millennia of Rural Life in the Alto Alentejo, Portugal. Lisboa: Museu Nacional de Arqueologia / Imprensa Nacional.

Marcos Sánchez, Mar. 1994. «Aristocracia y Cristianismo en la Hispania tardoantigua: La conversión de Lucinio y Teodora». En III Congreso Peninsular de Historia Antigua. Preactas. Vol. 2, 778-784. Vitoria: Universidad del País Vasco, Departamento de Estudios Clásicos.

Martin, Céline y Juan José Larrea Conde, eds. 2021. Nouvelles chartes visigothiques du monastère pyrénéen d'Asán. Bordeaux: Ausonius Éditions.

Martín Viso, Iñaki. 2007. «Monasterios y reordenación del espacio local: Un estudio comparado del norte de Zamora y la región de Viseu (siglos IX-XI)». En Monasteria et territoria. Elites, edilicia y territorio en el Mediterraneo medieval (siglos V-XI), edición de Jorge López, Artemio M. Martínez y Jorge Morín, 259-280. Oxford: John and Erica Hedges.

Millàs Vallicrosa, Josep M. 1987. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Miró Tuset, Climent. 2020. «El xoc cultural del món carolingi amb el visigot: El cas d'Urgell». Anuari de la Societat Catalana de Filosofia 30-31: 517-527.

Mühlbacher, Engelbert. 1906. Monumenta Germaniae Historica. Diplomatum Karolinorum. Vol. I: Pippini, Carlomanni, Caroli Magni diplomata. Hannover: Hahn.

Mundó Marcet, Anscari M. 1957. «Il monachesimo nella Penisola Iberica fino al sec. VII: Questioni ideologiche e letterarie». En Il monachesimo nell'Alto Medioevo e la formazione della civiltà occidentale. IV Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, 73-117. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo.

Mundó Marcet, Anscari M. y Jesús Alturo Perucho. 1990. «La escritura de transición de la visigótica a la carolina en la Cataluña del siglo IX». En Actas del VIII Coloquio del Comité Internacional de Paleografia Latina, 131-138. Madrid: Joyas Bibliográficas.

Nolla Brufau, Josep M. y Josep Casas Genover. 1984. Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d'època romana al nord-est de Catalunya. Girona: Centre d'Investigacions Arqueològiques.

Ordeig Mata, Ramon. 1999. Catalunya Carolíngia. Vol. IV: Els comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Ordeig Mata, Ramon. 2020. Catalunya Carolíngia. Vol. VIII: Els comtats d'Urgell, Cerdanya i Berga. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Palol Salellas, Pere de. 1989. El Bovalar (Seròs; Segrià): Conjunt d'època paleocristiana i visigòtica. Lleida: Diputació de Lleida / Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Palou Miquel, Hug. 1985. «Acerca de los restos arqueológicos tardorromanos como lugar de asentamiento de los monasterios medievales. El caso de Sant Pau en Sant-Pol de Mar (Barcelona)». En Actes del I Congreso de Arqueología Medieval Española. Vol IV: Andalusí-Cristiano, 683-698. Huesca: Diputación General de Aragón.

Pavón Benito, Julia. 2006. «Muladíes. Lectura política de una conversión: los Banū Qāsī (714-924)». Anaquel de Estudios Árabes 17: 189-201.

Pladevall Font, Antoni. 1999. «L'organització de l'Església a la Catalunya carolíngia». En Catalunya a l'època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X), 53-58. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Ponsich, Pierre. 1952. «Les origines de Saint-Michel de Cuxa: Saint-André d'Eixalada et Saint-Germain de Cuxa». Études Roussillonnaises 2: 1-19.

Ponsich, Pierre. 2006. Catalunya Carolíngia. Vol. VI: Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Recasens Comes, Josep M. 1972. «A propòsit de l'ocupació àrab de Tarragona i l'emigració de sant Pròsper a Itàlia». Boletín Arqueológico 113-120: 209-213.

Remensnyder, Amy G. 1995. Remembering Kings Past: Monastic Foundation Legends in Medieval Southern France. Ithaca: Cornell University Press.

Riu Riu, Manuel. 1960. «Las comunidades religiosas del antiguo obispado de Urgel (siglos VI-XVI)». Tesis doctoral inédita depositada en la Universidad de Barcelona.

Riu Riu, Manuel. 1964. «Revisión del problema adopcionista en la diòcesis de Urgel». Anuario de Estudios Medievales 1: 76-96.

Riu Riu, Manuel. 1977. «El monasterio de Santa Maria de Alaón y su patrimonio en el siglo IX». En Homenaje a don José María Lacarra de Miguel en su jubilación del profesorado, Vol. I, 63-85. Zaragoza: Anubar Ediciones.

Riu Riu, Manuel. 1982. «El papel de los monasterios en la sociedad y la economía de la Alta Edad Media». En Semana de Historia del Monacato Cántabro-Astur-Leonés, 15-33. Oviedo: Monasterio de San Pelayo.

Riu Riu, Manuel. 1989. «Monacato y colonización rural en la Cataluña altomedieval». Codex Aquilarensis 2: 85-112.

Riu Riu, Manuel. 1996. «Entorn de l'origen de l'adopcionisme en el monacat visigòtic pirinenc». En SPANIA. Estudis de l'Antiguitat Tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas, 225-228. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Rosenwein, Barbara H. 1989. To Be the Neighbor of Saint Peter: The Social Meaning of Cluny's Property, 909-1049. Ithaca: Cornell University Press.

Rosenwein, Barbara H. 1999. Negotiating Space. Power, Restraint, and Privileges of Immunity in Early Medieval Europe. Ithaca: Cornell University Press. https://doi.org/10.7591/9781501718687

Sales Carbonell, Jordina. 1999. «Monjos i monestirs a la Catalunya premedieval». En Temps de monestirs: Els monestirs catalans entorn l'any mil, edición de Marina Miquel y Margarida Sala, 37-41. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura / Pòrtic.

Sales Carbonell, Jordina. 2012. Las construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía. Topografía, arqueología e historia. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Sales Carbonell, Jordina. 2013. «Fabricando pergamino durante la Antigüedad Tardía. Notas arqueológicas para los monasterios de Hispania». Augustinianum 53, 2: 469-500. https://doi.org/10.5840/agstm201353226

Sales Carbonell, Jordina. 2015. «El Bovalar (Serós, Lleida). ¿Un monasterio productor de pergamino en la Hispania visigoda?». Rivista di Archeologia Cristiana 90: 423-464.

Sales Carbonell, Jordina. 2019. «Ascetisme i monacat femenins a la Catalunya tardorromana i visigòtica». En El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017), edición de Coloma Boada, Irene Brugués y Xavier Costa, 41-56. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Sales Carbonell, Jordina. 2021. «Jerome and Western Monasticism: Ascetism, Evergetism and Orthodoxy in the Late 4th Century Hispania». Bogoslovni vestnik / Theological Quarterly 81, 2: 425-436. https://doi.org/10.34291/BV2021/02/Sales

Sales Carbonell, Jordina. En prensa. «Paisajes monásticos de la Tarraconensis tardoantigua: Tipologías y topografías». En I Curso Internacional de Cultura Monástica: Los primeros 'monasterios y cenobios' de Hispania, entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media (siglos V-X). Ourense / Ponferrada: Diputación de Ourense.

Sales Carbonell, Jordina y Carles Buenacasa Pérez. 2018. In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià (segles IV-VII dC). Barcelona: Societat Catalana d'Arqueologia.

Sales Carbonell, Jordina y Marta Sancho Planas. 2019. «Monastic Networks and Livestock Activity: Relationships and Contacts at Regional Level in the Southern Slopes of the Pyrenees (VI-IX Centuries)». En Les mobilités monastiques en Orient et en Occident de l'Antiquité Tardive au Moyen Âge (IVe-XVe siècle), edición de Olivier Delouis, Maria Mossakovska-Gaubert y Annick Peters-Custot, 197-222. Roma: Publications de l'École française de Rome. https://doi.org/10.4000/books.efr.4473

Sales Carbonell, Jordina y Marta Sancho Planas. 2023a. «Espais i estructures en els establiments monàstics de l'Antiguitat Tardana i la Primerenca Edat Mitjana. Reptes d'identificació i tipificació». Rodis 6: 9-34. https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_01

Sales Carbonell, Jordina y Marta Sancho Planas. 2023b. «Seclusion Spaces during the First Centuries of Female Asceticism». En In and Out of the City. Female Environments, Relations and Dynamics of Space (400-1500), edición de Mattia C. Chiriatti y M. del Carmen Trillo, 53-69. Leiden: Brill. https://doi.org/10.30965/9783657791477_004

Sales Carbonell, Jordina, Marta Sancho Planas y Laura de Castellet Ramon. 2017. «'Incensum in Monasterium' in Preandalusian Hispania (Centuries 5th-8th)». Hortus Artium Medievalium 23, 1: 107-113. https://doi.org/10.1484/J.HAM.5.113709

Salrach Marès, Josep M. 1978. El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII-IX). Vol. I: El domini carolingi. Barcelona: Edicions 62.

Salrach Marès, Josep M. 1980. «L'església catalana a l'Alta Edat Mitjana». Revista de Girona 92: 225-231.

Salrach Marès, Josep M. 2009. «Els Hispani. Emigrats hispanogots a europa (segles VIII-X)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 20: 31-50.

Salrach Marès, Josep M. y Tomàs Montagut Estragués. 2018. Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomática, segles IX-XI. Barcelona: Parlament de Catalunya / Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia.

Sancho Planas, Marta. 2008-2010. «Quins cristians per als Altimirs? Propostes de contextualització d'un jaciment tardoantic i altmedieval del Prepirineu lleidatà». Urgellia 17: 801-816.

Sancho Planas, Marta. 2018. «Recursos alimentaris en el monestir d'època visigoda de Santa Cecília dels Altimiris (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Primeres aportacions». Revista d'Arqueologia de Ponent 28: 63-80. https://doi.org/10.21001/rap.2018.28.3

Sancho Planas, Marta. 2021. «La montaña como alternativa para las comunidades monásticas de la temprana Edad Media. El caso de Santa Cecília dels Altimiris (Prepirineo leridano)». En Nouvelles chartes visigothiques du monastère pyrénéen d'Asán, edición de Céline Martin y Juan José Larrea, 159-183. Bordeaux: Ausonius Éditions.

Sancho Planas, Marta y Walter Alegría Tejedor. 2017. «Propuesta de contextualización del yacimiento tardoantíguo y altomedieval de Els Altimiris (Prepirineo leridano). Siglos V-IX». Archeologia Medievale 44: 155-170.

Sancho Planas, Marta, Jordina Sales Carbonell y Walter Alegría Tejedor. 2019. «Santa Cecília de Els Altimiris: Un monestir de muntanya entre l'Antiguitat Tardana i la Primerenca Edat Mitjana». En Tarraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. VII Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. El Cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives, edición de Jordi López, 225-234. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili / Institut d'Estudis Catalans.

Schick, Robert. 1995. The Christian Communities of Palestine from Byzantine to Islamic Rule: A Historical and Archaeological Study. Princeton: Darwin Press.

Sénac, Philippe. 2002. Les carolingiens et Al-Andalus (VIIIe-IXe siècles). Paris: Maisonneuve et Larose. https://doi.org/10.2307/1596140

Serra Vilaró, Joan. 1943. San Próspero de Tarragona y sus discípulos refugiados en Italia en el año 711. Barcelona: Editorial Balmes.

Sobrequés Vidal, Santiago, Sebastià Riera Viader y Manuel Rovira Solà. 2003. Catalunya Carolíngia. Vol. V: Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Tischler, Matthias M. 2022. Carlemany a Europa. Història i memòria. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

To Figueras, Lluís. 2013. «Monjos i colonització agrícola: Els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles». En Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles, edición de Lluís To y Jordi Galofré, 55-77. Banyoles: Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles.

Tomás-Faci, Guillermo. 2017. «The Transmission of Visigothic Documents in the Pyrenean Monastery of San Victorián de Asán (6th-12th Centuries)». Antiquité Tardive 25: 303-314. https://doi.org/10.1484/J.AT.5.114864

Tomás-Faci, Guillermo y José Carlos Martín-Iglesias. 2017. «Cuatro documentos inéditos del monasterio visigodo de San Martín de Asán (522-586)». Mittellateinisches Jahrbuch 52: 261-286.

Velázquez Soriano, Isabel. 2006. «Reflexiones en torno a la formación de un Corpvs Regvlarvm de época visigoda». Antigüedad y Cristianismo 23: 531-567.

Villegas Marín, Raúl. 2016. «El obispo y los monjes». En El obispo en la Antigüedad Tardía. Homenaje a Ramón Teja, edición de Silvia Acerbi, Mar Marcos y Juana María Torres, 317-334. Madrid: Editorial Trotta.

Vives Gatell, José. 1942. Inscripciones cristianas de la España romana y visigoda. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Wickham, Chris. 1995. «Rural Society in Carolingian Europe». En The New Cambridge Medieval History. Vol. 2: c.700-c.900, edición de Rosamond McKitterick, 510-537. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CHOL9780521362924.022 PMid:7485950

Publicado

2024-12-30

Cómo citar

Costa-Badia, X., Sales-Carbonell, J., & Sancho i Planas, M. . (2024). De visigodos a carolingios. El monacato en el noreste peninsular antes, durante y después de la conquista islámica (siglos IV–IX). Hispania Sacra, 76(154), 1101. https://doi.org/10.3989/hs.2024.1101

Número

Sección

Monográfico

Datos de los fondos

Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades
Números de la subvención PGC2018-095350-B-100

Generalitat de Catalunya
Números de la subvención 2021SGR0351