El monasterio de Santa María de Ripoll: escuela y literatura en torno al abad Oliba (primera mitad del siglo XI). Edición de textos

Stefano Maria Cingolani

doi:10.3989/hs.2017.029

Autores/as

Stefano Maria Cingolani Investigador independiente https://orcid.org/0000-0002-5220-3219

DOI:

https://doi.org/10.3989/hs.2017.029

Palabras clave:

Ripoll, abad Oliba, literatura, modelos retóricos

Resumen

La edición filológicamente cuidada de la antología epistolar copiada al ms. París, BNF lat. 2858, y de la inédita Translatio sancti Stephani pretende contribuir al conocimiento de las ideas literarias presentes en Ripoll en la época del abadiado de Oliba, considerando sobre todo que la elaboración de estas ideas se tiene que ver como una evolución con respecto a modelos retóricos precedentes.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abadal, R. d'. 1970. Dels Visigots als Catalans, 2 vols. II: 141-277. Barcelona: Edicions 62.

Ayala Martínez, C. de. 2008. Sacerdocio y Reino en la España Altomedieval. Iglesia y poder político en el Occidente peninsular, siglos VII-XII. Madrid: Silex.

Beer, R. 1908. Die Handschriften des Klosters Santa Maria de Ripoll. Wien: Akademie der Wissenschaften.

Beer, R. y García Villada, Z. 1925. Bibliotheca patrum Latinorum Hispaniensis, II: Barcelona-Ripoll. Wien: Carl Gerold Sohns.

Bowman, J. A. 1999. «Councils, memory and mills: the early development of the Peace of God in Catalonia». Early Medieval Europe 8: 99-129. https://doi.org/10.1111/1468-0254.00040

Caldini Montanari, R. 2011. «Il manoscrito Laurenziano S. Marco 287 e le sue vicende», en J. Martínez Gázquez, Ó. De la Cruz Palma, C. Ferrero Hernández (eds.), Estudios de latín medieval hispánico, Actas del V Congreso Internacional de Latín Medieval Hispánico: 711-722. Firenze: SISMEL – Edizioni del Galluzzo.

Cingolani, S. M. 2008. «Historia privada, historia pública. De la afirmación al discurso (985 ca.-1288)», Talia Dixit 3: 51-76.

Cingolani, S. M. 2010. «Tradiciones e idiosincrasias. Las relaciones entre Catalu-a y Aragón en la historiografía (siglos XI-XIII)», La Corona de Aragón en el centro de su historia (1208-1458): 221-252. Zaragoza: Gobierno de Aragón.

Cingolani, S. M. 2011. «Del monasterio a la cancillería. Construcción y propagación de la memoria dinástica en la Corona de Aragó», en P. Martínez Sopena, A. Rodríguez (eds.), La construcción medieval de la memoria regia: 363-386. València: Publicacions de la Universitat

Cingolani. S. M. 2011. «El abad Oliba y la construcción de un modelo político-cultural a Ripoll. (Estudio del ms. París, BNF lat. 2858)», en J. Martínez Gázquez, Ó. De la Cruz Palma, C. Ferrero Hernández (eds.), Estudios de latín medieval hispánico, Actas del V Congreso

Cingolani, S. M. 2011-2013. «L'abat Oliba, el poder de la paraula». Acta historica et archaeologica mediaevalia 31: 115-162.

Cingolani, S. M. 2012. Els annals de la família Rivipullense i les genealogies de Pallars-Ribagorça (Monuments d'Història de la Corona d'Aragó, 3). València: Publicacions de la Universitat de València.

Cingolani, S. M. 2012. Les Gesta comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll (Monuments d'Història de la Corona d'Aragó, 4). València: Publicacions de la Universitat de València.

Cingolani, S. M. (ed.) y Álvarez Masalias (trad.) 2012. Gestes dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó / Gesta comitum Barchinone et rerum Aragonie. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edendum.

Contessa, A. 2003. «Le Bibbie dell'abbate Oliba di Ripoll. Testo biblico e rinascita spirituale nella Catalogna dell'xi secolo». Estudios Bíblicos 61/1: 27-64.

Contessa, A. 2009. «Nouvelles observations sur la Bible de Roda». Cahiers de Civilisation Médiévale 51: 329-342.

Contessa, A. 2009. «L'iconographie des cycles de Daniel et Ezéchiel dans les Bibles de Ripoll». Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa 40: 165-176.

Contessa, A. 2011. «A Geography of Learning: the World of the presumed map of Theodulphe of Orleans and its Mid-Eleventh-Century Catalan Author». Miscellanea Bibliothecae Apostolicae Vaticanae 18: 55-110.

Delisle, L. 1886. Rouleaux des Morts du ixe. au xve. Siècle: doc. XIV. Paris: Jules Renouard.

Gros i Pujol, M. S. 1991. «Els textos d'ensenyament en l'escola catedralícia de Vic al segle XI», en Symposium internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI): 2, 19-26, 24. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Head, T. y Landes R. (eds.). 1992. The Peace of God. Social Violence and Religious Response in France around the Year 1000. Ithaca-London: Cornell University Press.

Ibarburu Asurmendi, M. E. 1992. De capitibus litterarum et aliis figuris. Recull d'estudis sobre miniatura medieval. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Junyent, E. 1992. Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Junyent, E. 2008. Esbós biogràfic del comte, abat i bisbe Oliba, revisió a cura de Ramon Ordeig i Mata. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Kosto, A. J. 1999. «Oliba, Peacemaker», Actes del Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del 1r mil·lenni, Vic-Ripoll 10-13 XI 1999: 135-148. Vic: Eumo.

Linehan, P. 1993. History and the Historians of Medieval Spain. Oxford: OUP. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780198219453.001.0001

Martínez Díez, G. 1968. «Dos catálogos inéditos de la biblioteca del monasterio de Ripoll». Hispania Sacra 22: 333-423.

Martínez Díez, G. 2007. Sancho III el Mayor. Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons. PMid:17318262 PMCid:PMC1797605

Martínez Gázquez, J. 1989-1990. «Las glosas de contenido científico en los glosarios del siglo X del Monasterio de Ripoll». Mittelleteinisches Jahrbuch 24/25: 311-317.

Martínez Gázquez, J. y Gómez Pallarès, J. 1992. «La "Epistola de ciclo paschali" del monje Oliba de Ripoll». Mittellateinisches Jahrbuch 27: 103-140 (en Martínez Gázquez, J. 2009. Eum legentem vidimus. Selección de artículos y estudios, vol. I: 197-234. Barcelona:

Munk Olsen, B. 1991. I classici nel canone scolastico altomedievale. Spoleto: CISAM.

Nicolau d'Olwer, Ll. 1915-1920. «L'Escola poètica de Ripoll en els segles X-XIII». Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 6: 3-84.

Ordeig i Mata, R. 1993-2002. Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XII), 6 vols., Vic: Estudis Històrics.

Ortalli, G. 2016. Gesta vel obitus domni Petri ducis Venecie atque Dalmacie. Roma: ISIM. PMid:27650624

Rodolfo il Glabro. 1989. Cronache dell'anno mille (Storie), a cura di Cavallo, G. – Orlandi, G. [Milano]: Fondazione Lorenzo Valla – Arnoldo Mondadori editore.

Salrach, J. M. 1974. «El bisbe-comte Miró Bonfill i la seva obra de fundació i dotació de monestirs». II Col·loqui d'Història del monaquisme català (Sant Joan de les Abadesses 1970). Poblet: Abadia de Poblet: II, 57-81.

Salrach, J. M. 1984. «El comte-bisbe Miró Bonfill i l'acta de consagració de Ripoll de l'any 977». Estudis Universitaris Catalans 26: 303-318.

Salrach, J. M. 1989. «El comte-bisbe Miró Bonfill i l'acta de consagració de Cuixà de l'any 974». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 10: 107-124.

Salrach, J. M. 2005. «De l'esperit a la matèria': Catalans en terra castellana a l'Alta Edat Mitjana». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 26: 81-100.

Strecker, K. 1925. Die Tagernseer Briefsammlung (Froumund), MGH Epistolae selectae III. Berlin: Bibliopoli. PMid:21408891 PMCid:PMC2262340

Tang, M. 1916. Die Briefe des Heiligen Bonifatius und Lullus, MGH, Epistolae selectaeI: ep. 20. Berlin: Bibliopoli.

To Figueras, Ll. 2000. «Un obispo del año mil: Oliba de Vic». Codex Aquilarensis 16: 65-87 (García de Cortázar,. Á. (ed.), Los protagonistas del año mil. Actas del XIII Seminario sobre Historia del Monacato (2-5 de Agosto de 1999). Aguilar de Campoo (Palencia).

Zapke, S. (ed.). 2007. Hispania Vetus. Manuscritos litúrgico-musicales de los orígenes visigóticos a la transición francorromana (siglos IXXII). Bilbao: Fundación BBVA.

Zimmermann, M. 1982. «Un formulaire du xème siècle conservé à Ripoll». Faventia 4/2: 25-86.

Zimmermann, M. 2003. Écrire et lire en Catalogne (ixe-xiie siècle), 2 vols. Madrid: Casa de Velázquez.