La secularización en Cataluña en los informes episcopales (1800-1867)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/hs.2018.023

Palabras clave:

Cataluña, Iglesia católica, siglo XIX, secularización, informes episcopales

Resumen


El proceso de secularización en Cataluña entre 1800 y 1867 se refleja en los informes que los obispos de las distintas diócesis envían a Roma. Remarcan el proceso creciente de mundanización y alejamiento de los valores evangélicos en los periodos revolucionarios: aumento de la indiferencia religiosa en las ciudades, corrupción de costumbres por la prensa liberal y circulación de libros impíos y disminución de las prácticas religiosas (cumplimiento dominical, pascual, ayuno y abstinencia). Las nuevas doctrinas, protestantismo y socialismo, derivadas del liberalismo, aparecen como los verdaderos enemigos de la Iglesia.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alonso, G. 2014. La Nación en capilla. Ciudadanía católica y cuestión religiosa en España (1793-1874). Granada: Comares Historia.

Andrés-Gallego, J. 2009. «Iglesia y Guerra en 1808: el estado de la cuestión». Ciudad de Dios: Revista agustiniana 222: 749-781.

Arnabat Mata, R. 2004. «La divisió de l’Església devant del constitucionalisme (el Trienni Liberal, 1820-1823)», en L. Plans (dir. y ed.), Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV congreso de la CCEPC (Vic, 20 i 21 de febrer de 2004): 263-278. Valls: Cosetània Edicions.

Arnabat Mata, R. 2013. La Guerra del Francès 200 anys després. Tarragona: URV. https://doi.org/10.17345/9788484242468

Bada, J. 1986. L´ església de Barcelona en la crisi de l’antic règim (1808-1833). Barcelona: Herder.

Barbastro, L. 1987. Revolución liberal y reacción (1808-1833): protagonismo ideológico del clero en la sociedad valenciana. Alicante: Gil Albert.

Barbastro Gil, L. 2013. El episcopado español y el alto clero en la Guerra de la Independencia (1808-1814). La huella del afrancesamiento. Alicante: Diputación de Alicante.

Barnosell Jordá, G. 2010. «La Guerra de la Independencia como guerra religiosa: el ejemplo de los sitios de Zaragoza y Gerona». Nuevo mundo, mundos nuevos 10. Disponible en: http://nuevomundo.revues.org/59671

Barrio Barrio, J. 1976. Fèlix Torres Amat (1772-1847): un obispo reformador. Roma: Iglesia Nacional Española.

Barrio Gozalo, M. 2012. «El discurso politico-religioso del clero español en el contexto de la Guerra de la Independencia (1808-1813)». Anales valentinos: revista de Filosofía y Teología 75: 9-42.

Bonet i Balta, J. y Martí, C. 1990. L’integrisme a Catalunya. Les grans polèmiques, 1881-1888. Barcelona: Vicens Vives.

Borràs i Feliu, A. 2006. «La 'Librería Religiosa' de Barcelona i la renovació de la pietat a Espanya a mitjans del segle XIX (1848-1868)», en La recuperació d´un mite autòcton. El bisbe Caixal i el seu entorn històric (1803-1879): 38-39. Juneda: Fonoll.

Boutry, Ph. y Vincent, B. (coords.) 2002. Les chemin de Rome. Les visites Ad Limina à l´epoque moderne dans l´Europe meridional et le monde Hispano-Américain (XVe. XIXe siècles. Roma: École Française de Roma.

Canal, J. 1998. El carlisme català dins l’Espanya de la Restauració. Vic: Eumo.

Cárcel Ortí, M.ª M. y Cárcel Ortí, V. 1990. Historia, Derecho y Diplomática de la visita «ad limina». Valencia: Universidad de Valencia.

Cárcel Ortí, V. 1976. Correspondencia diplomática del nuncio Tiberi (1827-1834). Pamplona: Eunsa.

Closas Salinas, F. 2003. Església i poder a la Lleida del segle XIX. Control i mobilització social: Pedro Cirilo Úriz y Labayru (1850-1861). Lleida: Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida.

Closas Salinas, F. 2004. «L’estada del bisbe Pedro Cirilo Úriz y Labayru a Lleida (1850-1861): poder polític i mobilització catòlica». Analecta Sacra Tarraconensia 77: 381-412.

Closas Salinas, F. 2015. «El obispo Pedro Cirilo Úriz y Labayru en la encrucijada del Concordato de 1851». Hispania Sacra 136: 673-715. https://doi.org/10.3989/hs.2015.020

Corts i Blay, R. 1992. L’arquebisbe Fèlix Amat (1750-1824) i l’última Il·lustració espanyola. Barcelona: Herder, Facultat de Teologia de Catalunya.

Costa y Borrás, J. D. 1853. Exhortación Pastoral que el Excmo. e Ilmo. S. D. José Domingo Costa y Borrás, obispo de Barcelona, dirige a sus diocesanos. Barcelona: Imprenta de Pablo Riera.

Costa, M. 2011. «Mujeres y divorcio en Cataluña durante y posteriormente a la 'guerra del Francès'», en N. Sauch Cruz (ed.), La Guerra del francès als territoris de parla catalana: 263-273. Catarroja-Barcelona: Ed. Afers.

Cuenca Toribio, J. M. 2009. «El componente religioso en la Guerra de la Independencia», en E. de Diego (dir.), El comienzo de la Guerra de la Independencia: 48-68. Madrid: Actas.

De la Cueva Merino, J. 2015. «Conflictiva secularización: sobre sociología, religión e historia». Historia contemporanea 51: 365-395. https://doi.org/10.1387/hc.14712

Feliu, G. 1972. La clerecía catalana durante el Trienio Liberal. Barcelona: IEC.

Ferrer, R. 2010 [1816]. Barcelona cautiva, ó sea diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses. Edición de A. Moliner Prada. La Guerra del Francès a Catalunya segons el diari de Raimon Ferrer. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.

Figuerola, J. 1988. Església i societat a principis del segle XIX. La societat osonenca i el bisbe Strauch durant la crisi de l’antic règim. Barcelona: Eumo Editorial.

Figuerola, J. 1994a. El bisbe Morgades i la formació de l'Església catalana contemporània. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Figuerola, J. 1994b. «Movimiento religioso, agitación social y movilización política». Historia Social 35: 43-63.

Figuerola, J., Martí, C. y Raguer, H. 2005. «Església i política. Algunes reflexions sobre la història i la historiografia», en L. Plans (dir. y ed.), Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV congreso de la CCEPC (Vic, 20 i 21 de febrer de 2004): 127-128 y 134. Valls: Cosetània Edicions.

Fontana, J. 2008. La guerra del Francès 1808-1814. Barcelona: Pòrtic.

Fradera, J. M.ª 1992. Cultura nacional en una societat dividida. Barcelona: Curial.

Fradera, J. M.ª 1996. Jaume Balmes. Els fonaments racionals d´ una política catòlica. Vic: Eumo.

Fradera, J. M.ª 2002. «La religió, entre el vell món i el nou». Barcelona Quaderns d´Història 6: 105-119.

Fraser, R. 2006. La maldita guerra de España. Historia social de la Guerra de la Independencia (1808-1814). Barcelona: Crítica.

Fuentes, M. M.ª, Quijada, J. M.ª y Sánchez, N. 2012. Memòria del Setge i ocupació de Tarragona. Tarragona: Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

Gil Novales, A. 2010. Diccionario Biográfico de España (1808-1833). Madrid: Mapfre.

Girbau, V. 1992. «El bisbat de Vic a l´ época del bisbe Veyan (1784-1815)». Pedralbes: Revista d´ Història Moderna 12: 357-368.

Girbau, V. 1996. Església i societat a la Catalunya central: el bisbat de Vic a l´ época del bisbe Veyan (1784-1815). Barcelona: Herder.

Ibá-ez Gisbert, C. 1991. La diócesis de Tortosa en el pontificado de Monseñor Benito Vilamitjana i vila (1862-1879). Tortosa: UNED.

La Parra, E. 1998. «Los inicios del anticlericalismo español contemporáneo (1750-1833)», en E. la Parra y M. Suárez Cortina, El anticlericalismo español contemporáneo: 45-46. Madrid: Biblioteca Nueva.

La Parra, E. 2015. «La Iglesia ante la Guerra de la Independencia y en el reinado de Fernando VII (1808-1833)», en J. A. Escudero (dir.), La Iglesia en la historia de España: 855-867. Madrid: Marcial Pons.

La Parra, E. y Casado M.ª A. 2013. La Inquisición en España. Agonía y abolición. Madrid: Catarata.

Laboa, J. M.ª 1994. La Iglesia del siglo XIX. Entre la Restauración y la revolución. Madrid: Publicaciones de la Universidad Pontificia de Comillas.

Lara Martínez, M. 2011. Procesos de secularización en el siglo XVII y su culminación en el pensamiento ilustrado. Cuenca: Ediciones de la UCLM.

Marqués, J. M.ª 2002. «La Iglesia de Gerona», en J. M.ª Martí Bonet (coord.), Historia de las diócesis españolas. Vol. 2 Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat: 599. Madrid: BAC.

Martí, C. 1984. L’Església de Barcelona (1850-1857). Implantació social i dinamisme intern. Barcelona: Curial i Abadia de Montserrat. PMCid:PMC345051

Martí Bonet, J. M.ª 2006. Historia de las diócesis españolas. Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Gerona. Madrid: BAC.

Martínez Ruiz, E. y Gil, M. 2010. La Iglesia española contra Napoleón. La guerra ideológica. Madrid: Actas.

Martínez San Martín, P. 1839. Pastoral dirigida a los eclesiásticos y a los fieles de su diócesis, anunciándoles pensamientos de paz y de caridad. Barcelona, 22 de marzo de 1839.

Moliner Prada, A. 1997. «El anticlericalismo popular durante el bienio 1834-1835». Hispania Sacra 49: 21-22 y 497-541.

Moliner Prada, A. 1998. «Anticlericalismo y revolución liberal (1833-1874)», en E. la Parra y M. Suárez Cortina, El anticlericalismo español contemporáneo: 69-125. Madrid: Biblioteca Nueva.

Moliner Prada, A. 2000. Fèlix Sardà i Salvany y el integrismo en la restauración. Bellaterra: Servei Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Moliner Prada, A. 2002. «L’adaptació de l’església de Barcelona a la guerra i postguerra del francès», en Enfrontaments civils: postguerres i reconstrucions. Segon congrés Recerques: vol. 1, 339-355. Lleida: Universitat Lleida, Pagès Editor.

Moliner Prada, A. 2005. «El papel de La Iglesia en la Guerra de la Independencia: de la movilización patriótica a la crisis religosa», en M. Reder Gadow y E. Mendoza García, La Guerra de la Independencia en Málaga y su provincia (1808-1814): 277-304. Málaga: Diputación de Málaga.

Moliner Prada, A. 2007. Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès (1808-1814). Lleida: Pagès Editors.

Moliner Prada, A. 2011. Tarragona (mayo-junio 1811). Una ciudad sitiada durante la Guerra del francés. Madrid: CSIC, Ed. Doce calles.

Monod, J. C. 2013. Qué es la laicidad. Barcelona: Saber.

Pascual, P. 2000. Curas y frailes guerrilleros en la Guerra de la Independencia. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Perea, E. 1993. El comportament religiós a Catalunya al segle XIX a la Diòcesi de Tarragona. El compliment pascual. Tarragona.

Pérez-Agote Poveda, A. 2007. «El proceso de secularización en la sociedad española». Revista CIDOB d’Afers Internacionals 77: 65-82.

Pons i Altet, J. M.ª 2005. «Església i política a la Lleida de mitjan segle XIX: reconciliació, legitimació i conflictes», en L. Plans (dir. y ed.), Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV congreso de la CCEPC (Vic, 20 i 21 de febrer de 2004): 225-238. Valls: Cosetània Edicions.

Puigvert, J. M. 2000. Església, territori i sociabilitat (s. XVII-XIX). Vic: Eumo Editorial.

Ramisa Verdaguer, M. 1995. Els catalans i el domini napoleònic. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ramisa Verdaguer, M. 2008. Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808-1814). Lleida: IEI.

Revuelta, M. 1979. «La Iglesia española ante la crisis del Antiguo Régimen (1808-1833)», en Historia de la Iglesia de España. V. La Iglesia en la España contemporánea (1808-1875): 67-68. Madrid: BAC. PMid:481705

Revuelta González, M. 1989. «La religión y las ideologías políticas», en Historia de España Ramón Menéndez Pidal, La época del romanticismo (1808-1874): XXXV, 161-163 y 201. Madrid: Espasa Calpe. PMid:2577420

Revuelta González, M. 2005. La Iglesia española en el siglo XIX: desafíos y respuestas. Madrid: Universidad Pontificia de Comillas.

Revuelta González, M. 2009. «El sentido religioso de la Guerra de la Independencia», en J. M. Magaz Fernández (ed.), La Iglesia en los orígenes de la España contemporánea (1808): XXX. Madrid: Publicaciones de la Facultad de Teología San Dámaso. PMid:19561080

Ritzler, P. R. y Sefrin P. F. 1968. Hierarchia Catholica Medii et Recentrois Aevi (1800-1846). Padua: Basilica de San Antonio.

Rodríguez López-Brea, C. M. 2002. Don Juis de Borbón el cardenal de los liberales (1777-1823). Albacete: Junta de comunidades de Castilla-La Mancha.

Roviró Alemany, M. 1998. «Marià Puigllat i Amigo (1804-1870) de la consolidació del tomisme a Vic a la vigatanització de Lleida». Ausa 140-141: 171-216.

Sánchez Carcelén, A. 2010. «Eclesiásticos catalanes y las Cortes de Cádiz». Anuario de Historia de la Iglesia 19: 119-140.

Sánchez Carcelén, A. 2012. Absolutisme i liberalisme: l´Església de Lleida durant el regne de Ferran VII. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.

Sauch Cruz, N. (ed.) 2011. La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Catarroja-Barcelona: Ed. Afers.

Shubert, A. 1991. Historia social de España (1800-1900). Madrid: Nerea.

Subirá i Blasi, E. 1993. El seminari de Barcelona (1593-1917). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Teruel, M. 1996. Obispos liberales. La utopía de un proyecto (1820-1823). Lleida: Milenio.

Toledano González, LL. F. 2001. Entre el sermó i el trabuc. El carlisme català contra la revolució setembrina (1868-1872). Lleida: Pagès editors.

Toledano González, LL. F. 2002. Carlins i catalanisme. La defensa dels furs catalans i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875. San Vicenç de Castellet: Farell.

Toledano González, LL. F. 2004. La muntanya insurgent. La tercera guerra carlina a Catalunya. Girona: Cercle d´estudis històrics i socials.

Vázquez Vilanova, J. A. 2002. «Los estudios en los seminarios españoles del siglo XIX. El ejemplo de la diócesis compostelana». Hispania Sacra 109: 227-242. https://doi.org/10.3989/hs.2002.v54.i109.194

Yetano Laguna, A. M.ª 2000. «Congregaciones religiosas femeninas: algunos datos sobre el movimiento fundacional en Cataluña durante el siglo XIX». Analecta Sacra Tarraconensia: Revista de ciències eclesiàstiques 73: 161-174.

Descargas

Publicado

2018-06-30

Cómo citar

Moliner Prada, A. (2018). La secularización en Cataluña en los informes episcopales (1800-1867). Hispania Sacra, 70(141), 305–319. https://doi.org/10.3989/hs.2018.023

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a