Iglesias y élites locales en los condados catalanes altomedievales. El caso de la Catalunya Central (c. 878-915)

Xavier Costa-Badia

doi:10.3989/hs.2025.1110

Autores/as

Xavier Costa-Badia Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-2454-1584

DOI:

https://doi.org/10.3989/hs.2025.1110

Palabras clave:

iglesias, élites locales, micropolítica, Alta Edad Media, Imperio Carolingio, condados catalanes

Resumen

Este artículo analiza de forma conjunta las numerosas iglesias locales que se fundaron en la Catalunya Central entre finales del siglo IX y principios del X, cuando ese territorio se incorporó al ordenamiento carolingio. En concreto, se centra en sus promotores, distinguiendo entre las fundaciones del poder condal, las establecidas por sus colaboradores más cercanos y las surgidas de las propias comunidades vecinales, con sus élites a la cabeza. Este último colectivo es caracterizado de forma especialmente detallada, lo que permite conocer mejor la estructura de las sociedades locales y el funcionamiento de sus grupos dominantes. Finalmente, incluye una extensa reflexión sobre qué implicaba a nivel sociopolítico fundar o promocionar una iglesia para sus patrones. De esta manera, se contribuye a explicar las causas de la rápida reorganización eclesiástica del territorio estudiado, a la vez que se esclarecen los complejos mecanismos que los grupos dominantes pusieron en práctica para consolidar y reproducir su poder.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Annales regni francorum inde ab anno 741 usque ad anno 829. Edición de Georg H. Pertz. 1895. En Monumenta Germaniae Historica. Scriptores. Scriptores rerum Germanicarum in usum scholarum separatim editi VI. Hannover: Hahn.

Astronomus, Vita Hludowici imperatoris. Edición de Ernst Tremp. 1995. En Monumenta Germaniae Historica. Scriptores. Scriptores rerum Germanicarum in usum scholarum separatim editi LXIV, 278-555. Hannover: Hahn.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’. 1926-1950. Catalunya Carolíngia. Vol. II: Els diplomes carolingis a Catalunya. Institut d’Estudis Catalans.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’. 1955a. Catalunya Carolíngia. Vol. III: Els comtats de Pallars i Ribagorça. Institut d’Estudis Catalans.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’. 1955b. «Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil: Eixalada-Cuixà». Analecta Montserratensia 8: 125-337.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’. 1958. Els primers comtes catalans. Editorial Teide.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’. 1961. «El renaixement monàstic a Catalunya després de l’expulsió dels sarraïns». Studia Monastica 3 (1): 165-177.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’. 1962. «La fundació del monestir de Ripoll». Analecta Montserratensia 9: 187-197.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’. 1969. «La reconquesta d’una regió interior de Catalunya: la Plana de Vic (717-886)». En Dels visigots als catalans. Vol. I: La hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia, editado por Jaume Sobrequés. Edicions 62.

Alturo Perucho, Jesús y Tània Alaix Gimbert. 2021. El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences: La cultura a la diòcesi d’Osona en els primers temps carolingis. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Baiges Jardí, Ignasi y Pere Puig Ustrell. 2019. Catalunya Carolíngia. Vol. VII: El comtat de Barcelona. Institut d’Estudis Catalans.

Bijsterveld, Arnoud-Jan A. 2007. Do ut des: Gift Giving, Memoria and Conflict Management in the Medieval Low Countries. Verloren.

Bolòs Masclans, Jordi y Josep Moran Ocerinjauregui. 1994. Repertori d’antropònims catalans (RAC). Institut d’Estudis Catalans.

Bonnassie, Pierre. 1979. Catalunya mil anys enrera. Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI. Volum I: Economia i societat pre-feudal. Edicions 62.

Bramon, Dolors. 2000. «841: Una algarada fins ara mal coneguda contra la plana de Vic». Ausa 145: 133-135.

Camprubí Sensada, Josep. 2003. «Els castra berguedans de finals del s. IX inicis del X i el seu comtat». En Actes del congrés ‘Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental’. Museu Etnològic del Montseny.

Camprubí Sensada, Josep. 2006. Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Edicions de la Universitat de Lleida.

Camprubí Sensada, Josep y Ramón Martí Castelló. 2008. «El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L’Espunyola, Berguedà)». Acta historica et archaeologica mediaevalia 29: 548-573.

Chandler, Cullen J. 2009. «Land and Social Networks in the Carolingian Spanish March». Studies in Medieval and Renaissance History. Third Series 6: 1-33.

Chandler, Cullen J. 2019. Carolingian Catalonia: Politics, Culture, and Identity in an Imperial Province, 778–987. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108565745

Corral Lafuente, José Luis. 2015. «Lugares de reunión, boni homines y presbíteros en Valdevimbre y Ardón en la Alta Edad Media». Medievalista 18: 1-34. https://doi.org/10.4000/medievalista.1093

Costa-Badia, Xavier. 2017. «Los monasterios nacidos a través de pactos en los condados catalanes del siglo IX. Reflexiones en torno a la pervivencia de un modelo fundacional visigodo en tiempos de la reforma carolingia». Hortus Artium Medievalium 23, 1: 328-335. https://doi.org/10.1484/j.ham.5.113724

Costa-Badia, Xavier. 2019a. «El monestir i el seu entorn. La formació i consolidació del patrimoni monàstic de Sant Joan durant l’abadiat d’Emma (c.885-c.942)». En El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017), editado por Coloma Boada, Irene Brugués y Xavier Costa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Costa-Badia, Xavier. 2019b. Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesis doctoral inédita depositada en la Universidad de Barcelona.

Costa-Badia, Xavier. 2022a. «Els monestirs i l’afermament del poder comtal. El cas del Pallars i la Ribagorça (segles IX-X)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 33: 159-187. https://doi.org/10.2436/20.1001.01.233

Costa-Badia, Xavier. 2022b. Poder, religió i territori. Una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X). Edicions de la Universitat de Barcelona.

Costa-Badia, Xavier. 2023. «Celdas y monasterios dependientes: Los otros espacios de vida monástica en la Cataluña altomedieval (siglos IX-X)». Edad Media 24: 67-109. https://doi.org/10.24197/em.24.2023.67-109

Costambeys, Marios. 2007. Power and Patronage in Early Medieval Italy: Local Society, Italian Politics and the Abbey of Farfa, c.700-900. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/cbo9780511496271

Davies, Wendy. 2016. «Local Priests in Northern Iberia». En Men in the Middle: Local Priests in Early Medieval Europe, editado por Steffen Patzold y Carine Van Rhijin. De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110444483-009

Folch Iglesias, Cristian, Jordi Gibert Rebull y Susana Carrascal Olmo. 2010. «La necròpolis de l’Alta Edat Mitjana de Pertegàs (Calders, el Bages). Segles VIII-IX». En Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, editado por Isabel Fernández del Moral, Joan Menchon y Josep M. Vila. Ajuntament de Tarragona / Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval.

Folch Iglesias, Cristian y Ramón Martí Castelló. 2007. «Excavacions arqueològiques al vilar de Montclús (Santa Maria de Merlès, Berguedà): un assentament rural del segle IX». En Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, editado por Marina Miquel y Josep M. Vila. Ajuntament de Sabadell / Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

García Cacho, Juan Carlos. 2017. Los monasterios e iglesias locales y las redes sociales en el noroeste de la meseta, siglos IX-XI. Tesis doctoral inédita depositada en la Universidad de Salamanca. https://doi.org/10.14201/gredos.135828

Gibert Rebull, Jordi. 2005. «La integració a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 16: 39-72.

Gibert Rebull, Jordi. 2006. «Els inicis de l’Edat Mitjana (segles VIII-IX) al Penedès i el Baix Llobregat: una aproximació arqueològica». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 17: 65-84.

Gibert Rebull, Jordi. 2018a. L’expansió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI). Ajuntament de la Pobla de Claramunt.

Gibert Rebull, Jordi. 2018b. «Quelques notes sur la frontière de la Catalogne Centrale au IXe siècle». En Las fronteras pirenaicas en la Edad Media (siglos VI-XV), editado por Sébastien Gasc, Philippe Sénac, Clément Venco y Carlos Laliena. Prensas Universitarias de Zaragoza.

Godoy, Analía. 2017. «Los presbíteros locales y sus estrategias de ascenso social en las comunidades campesinas leonesas del siglo X». Calamus 1: 105-136.

Innes, Matthew. 2000. State and Society in the Early Middle Ages: The Middle Rhine Valley, 400-1000. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/cbo9780511496349

Jarrett, Jonathan. 2010a. «Centurions, Alcalas, and Christiani Perversi: Organisation of Society in the pre-Catalan ‘Terra de Ningu’». En Early Medieval Spain: A Symposium, editado por Alan D. Deyermonf y Martin J. Ryan. University of London.

Jarrett, Jonathan. 2010b. Rulers and Ruled in Frontier Catalonia, 880-1010. Boydell Press. https://doi.org/10.1515/9781846159220

Jarrett, Jonathan. 2019a. «Ceremony, Charters and Social Memory: Property Transfer Ritual in Early Medieval Catalonia». Social History 44 (3): 275-295. https://doi.org/10.1080/03071022.2019.1618570

Jarrett, Jonathan. 2019b. «La fundació de Sant Joan en el context de l’establiment dels comtats catalans». En El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017), editado por Coloma Boada, Irene Brugués y Xavier Costa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Loring García, María Isabel. 1987. «Nobleza e iglesias propias en la Cantabria alto-medieval». Studia Historica. Historia Medieval 5: 89-120.

Mallorquí Garcia, Elvis. 2017. El delme. Diputació de Girona / Obra Social «la Caixa».

Martín Viso, Iñaki. 1996. «Monasterios y poder aristocrático en Castilla en el siglo XI». Brocar 20: 91-133. https://doi.org/10.18172/brocar.1761

Martín Viso, Iñaki. 2007. «Monasterios y reordenación del espacio local: Un estudio comparado del norte de Zamora y la región de Viseu (siglos IX-XI)». En Monasteria et territoria. Elites, edilicia y territorio en el Mediterraneo medieval (siglos V-XI), editado por Jorge López, Artemio M. Martínez y Jorge Morín. John and Erica Hedges.

Martín Viso, Iñaki. 2011. «Monasterios y redes sociales en el Bierzo altomedieval». Hispania 71 (237): 9-38. https://doi.org/10.3989/hispania.2011.v71.i237.334

McLaughlin, Megan. 1994. Consorting with Saints. Prayer for the Dead in Early Medieval France. Cornell University Press. https://doi.org/10.7591/9781501728754

Ollich Castanyer, Imma. 2003. «Roda Ciutat (L’Esquerda), i la defensa de la línia del Ter al comtat d’Osona (s. VIII-X)». En Actes del congrés ‘Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental’. Museu Etnològic del Montseny.

Ordeig Mata, Ramon. 1993-1994. Les dotalies de les esglésies de Catalunya (Segles IX-XII). Vol. I: Segles IX-X. Estudis Històrics.

Ordeig Mata, Ramon. 1999. Catalunya Carolíngia. Vol. IV: Els comtats d’Osona i Manresa. Institut d’Estudis Catalans.

Ordeig Mata, Ramon. 2001. «Cel·les monàstiques vinculades a Guifré el Pelós i a la seva obra repobladora (vers 871-897)». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 22: 89-119.

Ordeig Mata, Ramon. 2004. Les dotalies de les esglésies de Catalunya (Segles IX-XII). Vol. IV: Estudi. Estudis Històrics.

Ordeig Mata, Ramon. 2014. El monestir de Ripoll en temps dels seus primers abats (anys 879-1008). Estudis Històrics.

Ordeig Mata, Ramon. 2015. Diplomatari del monestir de Ripoll (segles IX-X). Estudis Històrics.

Ordeig Mata, Ramon. 2020. Catalunya Carolíngia. Vol. VIII: Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga. Institut d’Estudis Catalans.

Pérez, Mariel. 2012. «El control de lo sagrado como instrumento de poder: los monasterios particulares de la aristocracia altomedieval leonesa». Anuario de Estudios Medievales 42 (2): 799-822. https://doi.org/10.3989/aem.2012.42.1.05

Ponsich, Pierre. 2006. Catalunya Carolíngia. Vol. VI: Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Institut d’Estudis Catalans.

Pratdesaba Sala, Albert. 2021. El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època visigòtica i carolíngia. El cas de l’Esquerda (segles VIII-X). Societat Catalana d’Arqueologia.

Puigvert Gurt, Xavier. 1992. «La introducció del delme a la Marca d’Hispània». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 13: 117-125.

Ragnow, Marguerite. 2002. «Ritual Before the Altar: Legal Satisfaction and Spiritual Reconciliation in 11th-Century Anjou». En Medieval and Early Modern Ritual: Formalized Behavior in Europa, China and Japan, editado por Joelle Rollo-Koste. Brill. https://doi.org/10.1163/9789004475830_008

Riu Riu, Manuel. 1999. «Església i poder comtal al territori d’Urgell: Guifré el Pilós i la reorganització de la Vall de Lord». Anuario de Estudios Medievales 29: 875-898. https://doi.org/10.3989/aem.1999.v29.i1.551

Rosenwein, Barbara H. 1989. To Be the Neighbor of Saint Peter: The Social Meaning of Cluny’s Property, 909-1049. Cornell University Press.

Salrach Marès, Josep M. 1978a. El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII-IX). Vol. I: El domini carolingi. Edicions 62.

Salrach Marès, Josep M. 1978b. El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII-IX). Vol. II: L’establiment de la dinastia nacional. Edicions 62.

Sobrequés Vidal, Santiago, Sebastià Riera Viader y Manuel Rovira Solà. 2003. Catalunya Carolíngia. Vol. V: Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Institut d’Estudis Catalans.

To Figueras, Lluís. 1993. «Señorío y familia: Los orígenes del “Hereu” catalán (siglos X-XII)». Studia Historica. Historia Medieval 11: 57-79.

To Figueras, Lluís. 2013. «Monjos i colonització agrícola: Els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles». En Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles, editado por Lluís To y Jordi Galofré. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

Vidal Alvarez, Sergio. 2000. «El sarcófago tardorromano de Tona (Barcelona)». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid 26: 169-178. https://doi.org/10.15366/cupauam2000.26.008

Wickham, Chris. 1995. «Rural Society in Carolingian Europe». En The New Cambridge Medieval History. Vol. 2: c.700-c.900, editado por Rosamond McKitterick. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CHOL9780521362924.022

Wood, Susan. 2006. The Proprietary Church in the Medieval West. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780198206972.001.0001