Entre la Diputación del General de Cataluña y la Cámara Apostólica: la trayectoria del colector Bernat Vallès (1365-1389)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/hs.2021.025

Palabras clave:

Corona de Aragón, Baja Edad Media, fiscalidad pontificia, Diputación del General de Cataluña, décima pontificia, subsidio

Resumen


Bernat Vallès fue un miembro de la clerecía barcelonesa de la segunda mitad del siglo XIV y uno de los considerados «primeros presidentes» de la Generalitat de Cataluña. Fue nombrado diputado eclesiástico en las Cortes de Tortosa de 1365 y, en ese mismo año, se le documenta ya en relación con la Cámara Apostólica de Aviñón. Centrándonos en su perfil polifacético y empleando documentación del Archivo de la Corona de Aragón y del Archivo Apostólico Vaticano, nos interesa analizar la gestión fiscal y financiera de este personaje en relación con la fiscalidad regia y pontificia. Todo ello, en un periodo significativo para la consolidación de la fiscalidad general en la Corona de Aragón y la fiscalidad pontificia de Aviñón, y en un momento transcendental respecto a las relaciones monarquía-papado.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abril i López. Josep M. 1995. «Un retaule de Destorrents i el canonge celoní Bernat Vallès». Monografies del Montseny 10, 85-97.

Batlle i Gallart, Carme. 1988. «La ciutat de Barcelona i el Cisma». En Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià (Barcelona-Peníscola 1979), vol. 2, 315-325. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Baucells i Reig. Josep. 1973. «La Pia Almoina de la Seo de Barcelona: origen y desarrollo». En A pobreza e a assistência aos pobres na Península Ibérica durante a Idade Média: 73-135. Lisboa: Instituto de Alta Cultura - Centro de Estudos Históricos.

Baucells i Reig. Josep. 1987. El Maresme i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: catàleg del fons en pergamí de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Baucells i Reig. Josep. 2004. Vivir en la Edad Media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344). 2 vols, Barcelona: CSIC.

Bertran Roigé, Prim. 1990. «El poder de l'Església medieval: organització administrativa i sistema fiscal en el segle XIV». L'Avenç 139: 66-69.

Bertran Roigé, Prim. 1997. «La fiscalitat eclesiàstica en els bisbats catalans (1384-1392). Tipologies impositives y diferències territorials». Acta historica et archaeologica Mediaevalia 18: 281-300.

Binz, Louis. 1961. «Á propos d'une levée de procurations dans le diocèse de Genève en 1361». Mélanges offerts à M. Paul-E. Martin. MDG 40: 387-400.

Boissellier, Stéphane. 2011. «Décimes et réserves des procurations dans la collectorie portugaise (1279-1 1371). L'aport des registres fiscaux pontificaux». En El dinero de Dios. Iglesia y fiscalidad en el Occidente Medieval (siglos XIII-XV), ed. Denis Menjot y Manuel Sánchez, 71-87. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.

Carocci, Sandro y Amadeo De Vicentis. 2017. La mobilità sociale nel Medioevo italiano. 3. Il mondo ecclesiastico. Roma: Viella.

Cortes de Cataluña. 1899. Cortes de los Antiguos Reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña. Tomo II. Comprende desde el año 1359 al 1367. 1899. Madrid: Real Academia de la Historia.

Cuella Esteban, Ovidio. 2005. Bulario Aragonés de Benedicto XIII. Vol. II. La Curia itinerante (1404-1411). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

De Puig i Oliver, Jaume y Josep Marquès Planagumà. 2007. «Els darrers documents del primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359-1362)». Arxiu de textos catalans antics 26: 283-284.

De Puig i Oliver, Jaume y Josep Marquès Planagumà. 2008. «Els darrers documents del primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359-1362)». Arxiu de textos catalans antics 27: 7-43.

Eubel, Conrad. 1913. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1198 usque ad annum 1605. Vol. 1 (1198-1431). Münster: Sumptibus et typis Librariae Regensbergianae.

Favier, Jean. 1966. Les finances pontificales à l'époque du Ggrand sSchisme d'Occident (1378-1409). Paris: École Française d'Athenes et de Rome.

Ferrer i Mallol, M.ª Teresa. 1984. «Els primers diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1412)». En Miquel Coll i Alentorn. Mis-cel·lània d'homenatge en el seu vuitantèè aniversari, 221-269. Barcelona: Fundació Jaume I.

Ferrer i Mallol, M.ª Teresa. 2003. «Bernat Vallès». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, ed. Josep Maria Solé i Sabaté, vol 1, 61-66. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Ferrer i Mallol, M.ª Teresa. 2004. «Les Corts de Catalunya i la creació de la Diputació del General o Generalitat en el marc de la guerra amb Castella (1359-1369)». Anuario de Estudios Medievales 34 (2): 875-938. https://doi.org/10.3989/aem.2004.v34.i2.173

Ferrer i Mallol, M.ª Teresa. 2005. «Els diputats del braçc de les ciutats i viles reials de 1359 a 1413: perfils biograàfics». Acta historica et archaeologica mediaevalia 26: 515-550.

Ferrer i Mallol, M.ª Teresa. 2009. Els orígens de la Generalitat de Catalunya, 1359-1413. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Ferrer i Mallol, M.ª Teresa y Josep Maria Roig Rosich, eds. 2011. Història de la Generalitat de Catalunya: dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Franklin-Lyons, Adam. 2017. «Fourteenth-Century Rent Management in Catalonia: A Case Study of the Pia Almoina of Barcelona». Mediterranean studies 25: 229-267. https://doi.org/10.5325/mediterraneanstu.25.2.0229

Gléenisson, Jean. 1947. «Un agent de la Chambre apostolique au XIVe siècle: les missions de Bartrand Bertrand du Mazel (1364-1378)». Mélanges d'archéologie et d'histoire de l'École française de Rome 59: 89-119. https://doi.org/10.3406/mefr.1947.7338

González Reyes, Carlos. 2012. «Ascens polític, econòmic i reproducció social a la Catalunya baixmedieval. Els Planella de Moià». Porticum. Revista d'Estudis Medievals 4: 100-115.

Greiner, Lily. 1953. «Un représentant de la Chambre apostolique de Clément VII en Aragon au début du Grand Schisme (1378-1380)». Mélanges d'archéologie et d'histoire de l'École française de Rome 65: 197-213. https://doi.org/10.3406/mefr.1953.7386

Jamme, Armand y Olivier Poncet. 2005. Offices, écrit et papauté (XIIIe- XVIIe siècle): charges, hommes, destins. Rome: Ecole Française de Rome. https://doi.org/10.4000/books.efr.1151

Jaspert, Nikolas. 1996. «Centro y periferia: los supervisores de la orden del Santo Sepulcro y sus prioratos en la Corona catalano-aragonesa». En La Orden del Santo Sepulcro. II Jordanas de Estudio (Zaragoza, 1995), 125-139. Zaragoza: Centro de Estudios de la Orden del Santo Sepulcro.

Laurent, Marie-Hyacinthe. ed. 1954-1985. Urbain V (1362-1370). Lettres communes analysées d'après les registres dits d'Avignon et du Vatican. 13 vols. Paris: Boccard.

Le Roux, Amandine. 2011. Servir le pape, le recrutement des collecteurs pontificaux dans le royaume de France et en Provence de la papauté d'Avignon à l'aube de la Renaissance (1316-1521). Tesis doctoral. Université de Paris.

López Pizcueta, Tomás. 1999. La Pia Almoina de Barcelona (1161- 1350). Estudio de un patrimonio eclesiástico catalán bajomedieval. Barcelona: Fundación Noguera.

Lunt, William Edward. 1965. Papal Revenues in the Middle Ages. New York: Columbia University Press.

Mollat, Guillaume y Charles Saraman. 1905. La fiscalité pontificale en France au XIVe siècle. Paris: Albert Fontemoing Editeur.

Montagut i Estragués, Tomàs. 1996. Les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya. Des dels seus origens fins a la reforma de 1413. Barcelona: Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Morelló Baget, Jordi. 2001. Fiscalitat i deute públic en dues viles del camp de Tarragona. Reus i Valls, segles XIV-XV. Barcelona: CSIC.

Morelló Baget, Jordi. 2009. «La maquinaría fiscal del papado aviñonés en la Corona de Aragón: la colectoría de Berenguer Ribalta (1400- 1402)». Anuario de Estudios Medievales 39 (1): 65-125. https://doi.org/10.3989/aem.2009.v39.i1.98

Morelló Baget, Jordi. 2012. «Andanzas (y malandanzas) de un colector pontificio en la Corona de Aragón: el caso de Folc Perer (1351- 1371)». En En busca de Zaqueo: los recaudadores de impuestos en las épocas Medieval y Moderna, ed. Ángel Galán y Ernesto García, 175-193. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.

Morelló Baget, Jordi. 2013a. «La gestió comptable de la Cambra Apostólica al bisbat de Barcelona devers el 1390 (en temps del collector Guillem de Boudreville)». En A l'entorn de la Barcelona medieval. E: estudis dedicats a la Doctora Josefina Mutgé i Vives, ed. Manuel Sánchez, 333-352. Barcelona: CSIC.

Morelló Baget, Jordi. 2013b. «El clero de Catalunya davant els impostos del General: a propòsit de la compravenda de draps al bisbat de Barcelona a la dècada de 1370». En Financiar el reino terrenal. La contribución de la Iglesia a finales de la Edad Media (siglos XIII-XVI), ed. Jordi Morell, 169-279. Barcelona: CSIC.

Morelló Baget, Jordi. 2013c. Financiar el reino terrenal: la contribución de la Iglesia a finales de la Edad Media (siglos XIII-XVI). Barcelona: CSIC.

Morelló Baget, Jordi. 2017. «En torno a la disyuntiva décima/subsidio en Castilla y la Corona de Aragón durante la Baja Edad Media». Hispania 77 (257): 643-671. https://doi.org/10.3989/hispania.2017.017

Morelló Baget, Jordi. 2018. «En defensa de la libertad eclesiástica. Actuación corporativa del clero de la Tarraconense y recaudación de tallas conciliares en los años que precedieron a la concordia de 1372». En Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, coord. Jordi Morelló, Pere Orti y Pere Verdés, 177-210. Barcelona: CSIC.

Mutgé i Vives, Josefina. 2008. El monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona, a través de la documentació de la cancelleria reial de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1287-1510). Barcelona: Fundació Noguera.

Nieto Soria, José Manuel y Jorge Díaz Ibáñez. 2001. «Élites y clientelas eclesiásticas en los siglos XIII al XV: una propuesta metodológica a partir del caso castellano». En Elite e redes clientelares na Idade Média: problemas metodológicos, (Évora, 15-16 de junio de 2000), dir. Filipe Themudo, 109-139. Lisboa: Colibri. https://doi.org/10.4000/books.cidehus.5139

Orti Gost, Pere. 1999. «Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360». Anuario de Estudios Medievales 29: 747- 774. https://doi.org/10.3989/aem.1999.v29.i1.545

Reixach Sala, Albert. 2012. «Banqueros al servicio del poder: El cambista Ramon Medir de Gerona y la tesorería real durante la Guerra de los Dos Pedros (1356-1369)». En Comercio, banca y sociedad en los reinos hispánicos, siglos XIV-XVIII, en ed. Ángel Alloza Aparicio, Francisco Fernández Izquierdo y Elena García Guerra, 51-80. Madrid: Polifemo.

Renouard, Yves. 1941. Les relations des Papes ď Avignon et des Compagnies commerciales et bancaires de 1316 à 1378. Paris: de Boccard.

Riera i Melis, Antoni. 2011. «La Diputació del General de Catalunya, 1412-1458. Desenvolupament de les estructures i ampliació de les competències». En Història de la Generalitat de Catalunya: dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys, dir. M.ª Teresa Ferrer, 43-72. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Ripoll Sastre, Pere. 2013. «The Deputation of the General of Catalonia: an overview of legal culture and institutional evolution». Glossae: European Journal of Legal History 10: 545-573.

Ripoll Sastre, Pere. 2018. Llibre de vuit senyals (15th century): an edition, legal and comparative study. Tesis doctoral. Universitat Pompeu Fabra.

Sánchez Martínez, Manuel. 2005. «Negociación y fiscalidad en Cataluña a mediados del siglo XIV: las Cortes de Barcelona de 1365». En Negociar en la Edad Media, ed, María Teresa Ferrer, Jean-Marie Moeglin, Stéphane Péquignot y Manuel Sánchez, 123-164. Barcelona: CSIC.

Sánchez Martínez, Manuel. 2009. «Las primeras emisiones de deuda pública por la Diputación del General de Cataluña (1365-1369)». En La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, ed. Manuel Sánchez, 219-258. Barcelona: CSIC.

Sánchez Martínez, Manuel. 2011. «La consolidaciò de la nova fiscalitat a Catalunya (1359-1380)». En Història de la Generalitat de Catalunya: dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys, dir. M.ª Teresa Ferrer, 99-117. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Sánchez Martínez, Manuel, Antoni Furió y J. Ángel Sesma. 2008. «Old and New forms of taxation in the Crown of Aragon (13th-14th centuries) New Forms of Taxation». En La fiscalità nell'economia europea (sec. XIII-XVIII). 39 Settimana di Studi dell'Istituto Internazional di Storia Economica Francesco Datini (Prato, 2008), ed. Simonetta Cavaciocchi, 99-130. Firenze: Firenze University Press.

Sánchez Martínez, Manuel y Pere Orti Gost, eds. 1997. Corts, parlaments i fiscalitat a Catalunya. Els capítols del donatiu (1288-1384). Barcelona: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Serra i Puig, Eva. 2011. «La Generalitat. De les reformes del segle XV al creixement institucional del segle XVI». En Història de la Generalitat de Catalunya: dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys, dir. M.ª Teresa Ferrer, 141-161. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Solé i Sabaté, Josep Maria, ed. 2003. Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Fundació Enciclopèdia Catalana.

Tello Hernández, Esther. 2020a. Pro defensione regni: Iglesia, monarquía y fiscalidad durante el reinado de Pedro IV (1349-1387). Madrid: CSIC.

Tello Hernández, Esther. 2020b. «Entre diplomacia y fiscalidad: el pago del censo de Cerdeña al papa durante el siglo XIV». En Diplomacia y desarrollo del Estado en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI), coord. Concepción Villanueva, 91-108. Gijón: Trea.

Torra Prat, Ricard. 2020. Anticorrupció i Pactisme. La Visita del General de Catalunya (1431-1714). Barcelona-Catarroja: Afers.

Trenchs i Òdena, José. 1971. La Cámara Apostólica y el reino de Aragón durante el pontificado de Benedicto XII. Tesis doctoral. Universidad de Barcelona.

Vincke, Johannes. 1932. «La Corona d'Aragó i el començament de les anualitats papals». Analecta sacra tarraconensia 8: 87-92.

Vones-Liebenstein, Ursula. 2005. «El método prosopográfico como punto de partida de la historiografía eclesiástica». Anuario de Historia de la Iglesia 14: 351-364.

VV. AA. 2007. Carreiras eclesiásticas no ocidente cristão: séc. XII-XIV. Lisboa: Universidade Católica Portuguesa - Centro de Estudos de História Religiosa.

Descargas

Publicado

2021-12-10

Cómo citar

Tello Hernández, E. (2021). Entre la Diputación del General de Cataluña y la Cámara Apostólica: la trayectoria del colector Bernat Vallès (1365-1389). Hispania Sacra, 73(148), 325–338. https://doi.org/10.3989/hs.2021.025

Número

Sección

Artículos

Datos de los fondos

Universitat de València
Números de la subvención JFCI-2017-32998

Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades
Números de la subvención PGC2018-099275

Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades
Números de la subvención PGC2018-100979-B-C22