Un manuscrito y dos conventos (siglos XIV-XVI). La regla en catalán de Santa Clara de Vilafranca del Penedès y Santa María de Jerusalén

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/hs.2020.003

Palabras clave:

espiritualidad, clarisas, libros, regla, Baja Edad Media

Resumen


Este trabajo parte de un estado de la cuestión de lo que hoy sabemos sobre dos conventos de clarisas catalanas entre los siglos XIV al XVI y analiza un manuscrito que recoge la Regla de Urbano IV traducida al catalán con toda probabilidad para las clarisas del primer monasterio, Santa Clara de Vilafranca del Penedès, que en el siglo XVI acabará uniéndose al segundo de ellos, Santa María de Jerusalén. El estudio del manuscrito y sus poseedoras se encuadra en el marco más general de una investigación que busca contextualizar los objetos en relación; sea con su «materialidad» a través de las huellas, textuales o no, que han ido dejando en él los procesos de producción, manipulación y uso; sea con su «espacialidad» a través de la red de significaciones que crean sus contextos de uso, custodia y relación performativa.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Anzizu, Eulàlia. 1897. Fulles històriques de Santa Maria de Pedralbes. Barcelona: Estampa de F. Xavier Altés.

Azcona, Tarsicio. 1957. «Reforma de las clarisas de Cataluña en tiempo de los Reyes Católicos». Collectanea Franciscana 27: 5-51.

Boadas i Llavat, Agusti. 2014. Els Franciscans a Catalunya: història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Editors.

Bohigas, Pedro. 1960-1967. «Inventario de códices miniaturados o iluminados de procedencia catalana o existentes en las bibliotecas catalanas». En La Ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña, III, 145-223. Barcelona: Asociación de Bibliófilos.

Botinas, Elena, Julia Cabaleiro y Maria del Angels Durán. 2002. Les beguines. La Raó Il.luminada per Amor. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Brunelli, Delir. 2002. Clara de Asís, Camino y espejo. Madrid: BAC.

Bynum, Caroline. 2011. Christian Materiality: An Essay on Religion in Late Medieval Europe. Brooklyn: Zone Books.

Castellano i Tresserra, Anna. 1998. Pedralbes a l'edat mitjana: història d'un monestir femení. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Castellano i Tresserra, Anna. 2014. «El projecte fundacional del monestir de Santa Maria de Pedralbes i el palau de la reina Elisenda de Montcada a través de dos inventaris del 1364». Anuario de Estudios Medievales 44 (1): 103-139. https://doi.org/10.3989/aem.2014.44.1.04

Castro y Castro, Manuel de. 1989 «Monasterios hispánicos de clarisas desde el siglo XIII al XVI» Archivo íbero-americano 49 (193-194): 79-122.

Coll, Mari Carme, Xavier Cazeneuve y Josep Hernando. 1999. El manual de Joan de Cabreny (1385-1386). Barcelona: Fundació Noguera.

Costa Badia, Xavier, Marta Sancho i Planas y María Soler Sala. 2017. «Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval». En Clarisas y dominicas. Modelos de implantación, filiación, promoción y devoción en la Península Ibérica, Cerdeña, Nápoles y Sicilia, ed. Gemma Colesanti, Blanca Garí y Núria Jornet-Benito, 449-486. Firenze: Firenze University Press.

Coy Cotonat, Agustín. 1909. Vilafranca del Penadés. Su historia y monumentos. Barcelona: Imprenta Francisco J. Altés y Alabart. Español, Francesca. 2008. «Els convents de Sant Francesc i santa Clara de Vilafrana. L'arquitectura i els seus promotors». En De la Marca hispànica a les terres de Marca: el Penedès, 249-270. Vilafranca del Peneds: Institut d'Estudis Penedesencs.

Español, Francesca. 2009. «Un preludio del Renacimiento: el libro iluminado durante el período tardogótico en Cataluña». En Arte de épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contempornea, 285-339. Madrid: Institución Fernando el Católico.

Fuster, Joan. 2002. Les Constitucions del convent de Sant Josep de València (segle XVI). València: Publicacions de la Universitat de València

García Oro, José. 1969. La reforma de los religiosos españoles en tiempos de los Reyes Católicos. Valladolid: Instituto «Isabel la Católica» de Historia Eclesiástica.

García Oro, José. 1971. Cisneros y la reforma del clero español. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita.

Garí, Blanca. 2017 «What did Catalans Nuns Read? Women's Literacy in the Female Monasteries of Catalonia, Majorca and Valencia». En Nuns' Literacies in Medieval Europe: The Antwerp Dialogue, ed. Veronica O'Mara, Virginia Blanton y Patricia Stoop, 125-148. Turnhout: Brepols Publishers. https://doi.org/10.1484/M.MWTC-EB.5.112671

Garí, Blanca y Núria Jornet-Benito. 2017. «El objeto en su contexto. Libros y prácticas devocionales en el monasterio de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona». En Clarisas y dominicas. Modelos de implantación, filiación, promoción y devoción en la Península Ibérica, Cerdeña, Nápoles y Sicilia, ed. Gemma Colesanti, Blanca Garí y Núria Jornet-Benito, 487-511. Firenze: Firenze University Press.

Garí, Blanca, María Soler, Marta Sancho, Delfi Nieto-Isabel y Araceli Rosillo-Luque. 2014. «CLAUSTRA. Propuesta metodológica para el estudio territorial del monacato femenino». Anuario de Estudios Medievales 44 (1): 21-50. https://doi.org/10.3989/aem.2014.44.1.01

González Beltinski, Margarida y Anna Rubió Rodon. 1982. «La Regla de l'Orde de Santa Clara de 1263. Un cas concret de la seva aplicació: el monestir de Pedralbes». Acta historica et archeologica mediaevalia 3: 9-46.

Graña Cid, María del Mar. 2017. «Clara de Asís y la implantación de los franciscanos en Castilla (c. 1220-1253). Autoría femenina en red». En Clarisas y dominicas. Modelos de implantación, filiación, promoción y devoción en la Península Ibérica, Cerdeña, Nápoles

y Sicilia, ed. Gemma Colesanti, Blanca Garí y Núria Jornet-Benito, 223-246. Firenze: Firenze University Press

Jornet-Benito, Núria. 2005. Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: origen d'un monestir i configuració d'un arxiu monàstic (1236- 1327). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. http://www.tdx.cat/handle/10803/119825

Jornet-Benito, Núria 2007. El monestir de Sant Antoni de Barcelona: l'origen i l'assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Jornet-Benito, Núria. 2015. «Female Mendicant Spirituality in Catalan Territory: The Birth of the First Communities of Poor Clares». En Women in The Medieval Monastic World, ed. Karen Stöber y Janet Burton, 185-210. Turnhout: Brepols. https://doi.org/10.1484/M.MMS-EB.5.107547

Lavan, Luke, Elle Swift y Toon Putzeys. 2007. Objects in context, Objects in use. Material Spatiality in Late Antiquity. Leiden - Boston: Brill. https://doi.org/10.1163/ej.9789004165502.i-742

Lehmijoki-Gardner, Maiju. 2004. «Writing eligious Rules as an Interactive Process: Dominican Penitent Women and the Making of Their Regula». Speculum 79 (3): 660-687. https://doi.org/10.1017/S0038713400089867

Nieto-Isabel, Delfi. 2017. «Overlapping Networks. Beguins, Franciscans, and Poor Clares at the crossroads of a shared spirituality». En Clarisas y dominicas. Modelos de implantación, filiación, promoción y devoción en la Península Ibérica, Cerdeña, Nápoles y Sicilia, ed. Gemma Colesanti, Blanca Garí y Núria Jornet-Benito, 129-448. Firenze: Firenze University Press.

Omaechevarría, Ignacio. 1972. Las clarisas a través de los siglos. Madrid: Editorial Cisneros.

Omaechevarría, Ignacio. 2004. Escritos de Santa Clara y documentos complementarios. Madrid: BAC.

Paulí Meléndez, Antonio. 1941. Resumen histórico del Monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles y pie de la Cruz de Barcelona. Barcelona: Talleres Gráficos Rex.

Paulí Meléndez, Antonio. 1970. El Reial Monestir de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona (1454-1970). Barcelona: Tipografia Emporium.

Perarnau, Josep. 2009. «Beguins de Vilafranca del Penedès davant el tribunal d'Inquisició (1345-1346): de captaires a banquers?». Arxiu de Textos Catalans Antics 28: 7-210.

Rosillo-Luque, Araceli. 2013. «Habeat ecclesiam Santorum Blasy et Lazari edifficatam iuxta dictum eorum monasterium Sancte Clare: evidencias e hipótesis sobre la fundación de Santa Clara de

Manresa». En Women's Networks of Spiritual Promotion in the Peninsular Kingdoms (13th-16th Centuries), ed. Blanca Garí, 167- 183. Roma: Viella.

Rosillo-Luque, Araceli. El monasterio de Santa Clara de Manresa (siglos XIV-XVII). Las clarisas en la Cataluña Central. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. https://www.tdx.cat/handle/10803/461178

Rudy, Kathryn. 2011. Virtual Pilgrimages in the Convent Imagining Jerusalem in the Late Middle Ages. Turnhout: Brepols. https://doi.org/10.1484/M.DM-EB.5.108575 PMid:21232630 PMCid:PMC3096066

Rudy, Kathryn. 2015. Postcards on Parchment: The Social Lives of Medieval Books. New Haven: Yale University Pres.

Rudy, Kathryn. 2016. Piety in Pieces: How Medieval Readers Customized their Manuscripts. Cambridge: Open Book Publishers. https://doi.org/10.11647/OBP.0094

Saldes, Ambròs. 1912a. «Una versión catalana de la Regla de las clarisas. Siglo XIV». Estudios franciscanos VIII: 215-223.

Saldes, Ambròs. 1912b. «Una versión catalana de la Regla de las clarisas. Siglo XIV». Estudios franciscanos IX: 372-379.

Saldes, Ambròs. 1912c. «Una versión catalana de la Regla de las clarisas. Siglo XIV». Estudios franciscanos X: 49-57.

Sales, Agustín y Pedro Pascual Moles. 1761. Historia del Real Monasterio de la SSma. Trinidad: religiosas de Santa Clara… fuera de los muros de la ciudad de Valencia… Valencia: en la Imprenta de Agustin Laborda i Campo. Disponible en: https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=1440 [Consulta: 26/06/2017].

Sanahuja, Pedro. 1959 Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Seráfica, DL.

Sanjust Latorre, Cristina. 2010. «L'obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI: un monestir reial per a l'orde de les clarisses a Catalunya». Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. http://www.tdx.cat/handle/10803/5200

Schleif, Corine y Volker Schier. 2016. Manuscripts Changing Hands. Wiesbaden: Harrassowitx Verlag.

Trenchs, Manuel. 1926. «Del monestir de Santa Clara de Vilafranca». Quaderns mensuals d'acció I: 238-240.

Torres Cortina, Miquel. 2004. «L'escriptura i el llibre a la Catalunya Central als segles XIII i XIV». 3 vols. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. http://www.tesisenred.net/handle/10803/5539

Webster Jill R. 2000. Els franciscans catalans a l'edat mitjana. Els primers menorets i menoretes a la Corona d'Aragó. Lleida: Pagès.

Descargas

Publicado

2020-06-30

Cómo citar

Garí, B., & Jornet-Benito, N. (2020). Un manuscrito y dos conventos (siglos XIV-XVI). La regla en catalán de Santa Clara de Vilafranca del Penedès y Santa María de Jerusalén. Hispania Sacra, 72(145), 39–49. https://doi.org/10.3989/hs.2020.003

Número

Sección

Monográfico: Ocho siglos de franciscanismo: las mujeres en la Orden Franciscana durante la Edad Media