De Tirlemont a Riudarenes: política y religión en la crisis hispánica de 1640

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/hs.2017.015

Palabras clave:

religión, guerra, rebelión, Historia moderna, monarquía hispánica

Resumen


En la Europa altomoderna el deslinde entre política y religión apenas se oteaba en el horizonte. Por el contrario, lo más habitual era la inmediata confesionalización de toda suerte de conflictos políticos. En este artículo se exponen las (insospechadas) conexiones ideológicas entre la revuelta catalana de 1640 y la guerra franco-española declarada unos pocos años antes, así como su vertiente común de guerra de religión. A modo de conclusión se subrayan las dificultades de pensar la guerra justa al margen de la religión.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Anderson, B. 1991. Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism. Londres: Verso.

Antón, J. y Jiménez, M. 1991. «Francisco Martí i Viladamor: un profrancés durante la Guerra dels Segadors». Manuscrits 9: 289-304;

Arredondo, M. S. 2011. Literatura y propaganda en tiempo de Quevedo: Guerras y plumas contra Francia, Cataluña y Portugal. Madrid y Frankfurt am Main: Universidad de Navarra-Editorial Iberoamericana-Vervuert.

Benoist, P. 2007. Le Père Joseph. L’Éminence grise de Richelieu. [París]: Perrin.

Bouza, F. 2008. Papeles y opinión: políticas de publicación en el Siglo de Oro. Madrid: CSIC.

Busquets Dalmau, J. 1994. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Capdeferro, J. 2007. «Francesc Martí Viladamor (1616-1689): un catalan (trop?) fidéle au roi de France», en Bercé, Y.-M. (ed.). Les procès politiques (xive.-xviie. siècle): 425-449. École Française de Rome.

Chaparro, S. 2012. Providentia. El discurso político providencialista español de los siglos xvi y xvii. Madrid: Universidad Pontificia de Comillas.

De Benedictis, A. 2013. Tumulti. Moltitudini ribelli in età moderna: Bolonia: Il Mulino.

Dentone, C. 2000. Images de la francophobie en Espagne. L’écriture de la crise de 1635. Université de Paris-Sorbonne (Paris IV).

Elliott, J. H. 1993. «Catalunya dins d’una Europa de monarquies compostes». Pedralbes 13-I: 11-23.

Elliott, J. H. 2014. La rebelión de los catalanes. Un estudio sobre la decadencia de España (1598-1640). 2ª ed. Madrid: Siglo XXI.

Ettinghausen, H. 1993. La Guerra dels Segadors a través de la prensa de l’època. Barcelona: Curial (4 vols.). PMCid:PMC1242999

Fernández Albaladejo, P. 1997. «Católicos antes que ciudadanos: gestación de una ‘Política española’ a comienzos de la Edad Moderna», en Fortea, J.-I. (ed.), Imágenes de la diversidad. El mundo urbano en la Corona de Castilla (s. xvi-xviii): 103-127. Universidad de Cantabria.

Fernández Terricabras, I. 2007. «Éxitos y fracasos de la Reforma católica. Francia y España (siglos xvi-xvii)». Manuscrits 25: 129-156.

Fernández Terricabras, I. 2008. «Llums i ombres de la Reforma catòlica a la Catalunya del segle xvi. Un estat de la qüestió». Afers 60: 431-452.

Gauchet, M. 2005. El desencantamiento del mundo. Una historia política de la religión. Madrid: Trotta y Universidad de Granada.

Jauralde Pou, P. 1998. Francisco de Quevedo (1580-1645). Madrid: Castalia.

Jover, J. M.ª 2003 [1949]. 1635. Historia de una polémica y semblanza de una generación. Madrid: Fundación Española de Historia Moderna / CSIC.

Klingenstein, G. 1997. «The Meanings of ‘Austria’ and ‘Austrian’ in the Eighteenth Century», en Oresko, R. et alia (eds.). Royal and Republican Sovereignty in Early Modern Europe. Essays in Memory of R. Hatton: 423-478. Cambridge: Cambridge University Press.

Lisón Tolosana, C. [1992]. La imagen del rey. Monarquía, realeza y poder ritual en la Casa de los Austrias. Madrid: Espasa Calpe.

Martin, D. 2005. «The Cristian, the Political and the Academic», en D. Martin, On Secularization. Towards a Revised General Theory: 185-199. Aldershot: Ashgate.

Onnekink, D. (ed.). 2009. War and Religion after Wetsfalia, 1648-1713. Farnham: Ashgate.

Palos, J. L. 1997. Els juristes i la defensa de les Constitucions. Joan Pere Fontanella (1575-1649). Vic: Eumo.

Pizarro, C. 2001. «Edición y mecenazgo: la publicación de Historias Generales en Cataluña (1599-1628)». Pedralbes 21: 121-136.

Puigvert, J. M. 1991. «Guerra i Contrareforma a la Catalunya rural del segle xvii», en VV. AA., La revolució catalana de 1640: 99-132. Barcelona: Crítica.

Quasten, J. 2001. Patrología. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos. (3 vols.).

Racaut, L. 2002. Hatred in Print. Catholic Propaganda and Protestant Identity during the French Wars of Religion. Aldershot: Ashgate.

Sanabre, J. 1956. La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa, 1640-1659. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.

Sans i Travé, J. M. (dir.). 1999. Dietaris de la Generalitat de Catalunya. V. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Serra Puig, E. 1991. «1640. Una revolució política. La implicació de les institucions», en E. Serra Puig, et alii, La revolució catalana de 1640: 3-65. Barcelona: Crítica.

Serra Puig, E. 1998. «Notes sobre l’esforç català a la campanya de Salses. Juliol 1639, Gener 1640», en Homenatge al doctor Sebastià García Martínez. II: 7-28. Valencia: Generalitat Valenciana.

Simon Tarrés, A. 1999. Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Simon Tarrés, A. 2003. «Un ‘alboroto católico`: El factor religiós en la revolució catalana de 1640». Pedralbes 23-II: 123-146.

Torres Sans, X. 2006. La Guerra dels Segadors. Lérida: Pagès.

Torres Sans, X. 2008. Naciones sin nacionalismo. Cataluña en la Monarquía Hispànica (siglos xvi-xvii). Valencia: Publicaciones de la Universidad de Valencia. PMid:17376669

Torres Sans, X. 2010. «El paradigma ambrosià. Devoció i patriotisme a la Guerra dels Segadors», en O. Jané (ed.). Del tractat dels Pirineus (1659) a l’Europa del segle xxi: un model en construcció?: 153-160. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Tyerman, Ch. 2007. Las guerras de Dios. Una nueva historia de las Cruzadas. Barcelona: Crítica.

Vivar, F. 2002. Quevedo y su España imaginada. Madrid: Visor.

Descargas

Publicado

2017-06-30

Cómo citar

Torres Sans, X. (2017). De Tirlemont a Riudarenes: política y religión en la crisis hispánica de 1640. Hispania Sacra, 69(139), 221–231. https://doi.org/10.3989/hs.2017.015

Número

Sección

Artículos